27 de febrer del 2007

Cacofonia i festival musical

Suco el melindro en una tassa de xocolata calenta mentre l'astre canta al toca-discos, que ni toca ni té discos. Així que poso el cd mentre un cotxe s'atura al ceda el paso. Escolto: au, diu l'au els dimarts i els divendres. Ec, contesta l'ànec mut, que deixa de ser mut un minut abans que li tallin el cap amb bec inclòs. Orc, el porc brama davant l'espectacle mentre la biga del sostre se la menja un corc. Tot plegat ho contempla estorat "lo bell carnicer" que mentalment s'imagina l'estofat.
I en Portet en fa propaganda, bevent-se un brou i a mi també l'entrecuix em cou. Ostres! I cargols de mar festegen l'esdeveniment, a ells no els maten, se'ls mengen vius, evidentment. Compares i no trobes res millor, aquest noi progressa adequadament. Un disc blanc, o gris de gos com fuig, medecina pels sentits que escolto quan em fa mal l'ull de poll, em pica el coll, se m'aixuga dins l'os el moll, una neurona fa al cervell un escorcoll i vull apagar el soroll.
A l'hora de sopar el disc s'atura i sopo una pizza amb anxova i el paisatge no és napolità ni purità. Bum, bum, bum fa la rentadora del damunt. Rento les estovalles, en Quimi ha vessant el brou mentre es tocava un ou imaginant-se el sou que en traurà d'aquest enrenou. El calaix dels coberts s'ha trencat, xafem-ho tot que un xàfec de cantautor ens caurà a ganivetades. Ai, crida el xai quan el cabrit li clava el dit al pit des del fons del llit on adormit somniava analtit pel crit de Kyrieleison, de tots els més sentit.
No entenc res, no passa res, ell ja m'entén.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ei! m'he dedicat a fer una mica de Hristo Mejide amb els teus nens, o no tan nens de SEMIPERIODISME, a veure com reaccionen, no crec s'enfadin,La veritat es que ni ha algu que hi toca i molt bé.

SALUT

Pere Solà i Gimferrer ha dit...

Bona nit Enric!

Només t'escrivia per notificar-te que tinc bloc personal, apart del de l'assignatura. peresgimferrer.blogspot.com

està bastant en construcció, però ja té la columna de seminari, i també un relat que vaig fer pel curs passat. si tens temps i ganes, ja saps. Sap greu agobiar-te per aquí, però és que això de la blogosfera em posa tens i s'ha de fer publicitat!