A Sebastià Ges, des de Ges Avall

Tal i com m'ha passat amb La Xicoia (vegeu l'entrada A "La Xicoia, d'un Xicoy"), fins fa poc no he sabut que Ges, a part del nom d'un riu, també és un cognom. A diferència del que m'ha passat amb La Xicoia, el col·lectiu gastronòmic del Pallars Sobirà, he conegut el cognom Ges per un esdeveniment molt lamentable. Per cert, a Catalunya només hi ha 126 persones que tinguin aquest com a primer cognom i 166 en el segon, almenys això diu l'IDESCAT. Al Segrià, comarca on viu el protagonista d'aquesta història, només en són 28 de primer i 36 de segon cognom.
Sebastià Ges és l'home de Sudanell que va matar dos joves que estaven apallissant el seu fill dins de casa seva. Estem davant d'un típic esdeveniment de successos en què falta molta informació i sense conèixer exactament què va passar no farem hipòtesis ja que podríem caure en el rumor i la mentida.

Per tant, no podem dir fins a quin punt l'acció de Ges va ser simplement legítima defensa o no. Sigui com sigui, sí que hi ha un parell de coses clares. La primera és que aquest fet és diferent al de la família Tous. Té simílituds, ja que genèricament podem dir que un home dispara a uns altres davant una amenaça d'agressió, però les circumstàncies sembla que són molt diferents ja que no és el mateix trobar-te tres agressors apallissant el teu fill dins de casa que enxampar un pressumpte lladre mentre et vigilia la casa dins del seu cotxe. Si una de les dues reaccions té més lògica que l'altra, fins i tot més empara legal, aquesta és la de Ges. Tot i això, ens hem de preguntar si la reacció dels dos homes hagués estat la mateixa si els últims anys no haguéssim tingut tants assalts a cases del nostre país.

Però si intentem reflexionar sobre la reacció violenta de les persones davant l'amenaça, sí que semblaria que estem davant del mateix tipus de persones. No sóc ni sociòleg, ni psicòleg, ni res per l'estil, però semblaria que davant l'amenaça violenta hi ha dos tipus de persones: els que també reaccionen violentament i els que no. Els nostres protagonistes serien dels primers. Tots coneixem persones que tenen una reacció més agressiva davant d'un atac i d'altres que són menys impulsius. Tot i que davant d'una situació com la que va viure Sebastià Ges és molt difícil saber com hauríem reaccionat tots nosaltres perquè segurament funcionen sistemes més irracionals que no podem ni imaginar.

Ell va destrossar dues famílies i va estroncar dues vides i això la justícia decidirà si es mereix una pena de presó. Però el que ningú pot negar és que aquest home deu estar fet pols. Sigui en defensa pròpia, o no, Sebastià Ges haurà de carregar amb aquest pes per sempre més. Com el riu que passa pel nostre poble quan desemboca al Ter, Ges ha vist com el curs de la seva vida ha canviat d'un dia per l'altre i ja mai més tornarà a ser el mateix.