19 de març del 2010

Anar ben coppulat

Molta gent s'ha escandalitzat per les paraules de Miguel Ángel Martín. Escandalitzats perquè un dels molts càrrecs públics del PSC que viuen dels nostres impostos hagi estat tan insensat. Aquest senyor és aquell qui va dir des del Facebook que la directora de TV3 anava “mal follada” perquè havia sotmès al seu cap a un interrogatori. No entraré a qualificar, valorar, jutjar, criticar i menysprear les paraules d’aquest dirigent socialista, perquè ja s’ha fet sobradament i coincideixo amb tot allò que s’ha dit. Però sí que voldria comentar l’interrogatori a què va ser sotmès el senyor Martín dimecres passat a Catalunya Ràdio.
El programa “El Secret”, presentat per Sílvia Cóppulo, va començar el programa del dimecres 17 entrevistant en directe aquest individu. La senyora Cóppulo va sotmetre a Martín a un tercer grau. I no només això, sinó que pràcticament ni el va deixar parlar. Gairebé a cada resposta de l’entrevistat l’entrevistadora es mostrava sonorament (perquè no li vèiem la cara, però sí que li sentíem la veu) indignada. A més, tot sovint el tallava i no li deixava acabar les seves explicacions. Unes explicacions, tot sigui dit, molt poc argumentades. I no només això, sinó que la periodista es va dedicar a qualificar, valorar, jutjar, criticar i menysprear no només allò que Martín havia dit pel Facebook sinó també a les respostes que li estava donant en directe. Al final de l’entrevista el va acomiadar sense que l’entrevistat ho pogués fer.
El senyor Martín no sé si va ben o mal follat, però ara podrà presumir d’anar ben coppulat.
Escolteu l'entrevista

12 de març del 2010

Periodisme és Blanquerna

De tant en tant, una mica d'autopromoció. Aquesta setmana a la Facultat de Comunicació Blanquerna han tingut lloc les Jornades de Comunicació. Podeu llegir les cròniques d'alguns dels actes al bloc dels meus alumnes de Periodisme: Semiperiodisme. Aquesta és la quarta edició d'aquest bloc que fan els alumnes de 2n curs de Periodisme. Cròniques, columnes, entrevistes, reportatges, etcètera, són els exercicis que els encarrego i que pengen al bloc cada quinze dies. Feu-hi una ullada i digueu-me què us sembla la feina de la Maria Aguilera, en Bern Redondo Travessa, la Laura Rodríguez, la Berta Arandes, l'Enric Cuadrada, la Carla Costa, la Paula Bonet, en Marc Calderó, la Marta Casanovas, l'Helena Novellas, la Mercè Alcaide, la Sara Canals, la Sílvia Coma i la Cristina Arilla.
Per cert, durant les Jornades Blanquerna els amics de l'APM? han rebut el premi al Millor Comunicador de l'any i ens han regalat aquest magnífic vídeo. Ah, per cert, entre els pencaires de l'APM?, i que surten al final del vídeo, hi ha una exalumna meva, l'Anna Gaya.



I parlant d'exalumna, el flamant nou fitxtatge d'en Puyal, la Marta Carreras, també va ser exalumna d'aquest seminari i autora de diferents entrades de Semioeriodisme. La Marta és una de les protagonistes d'aquest vídeo del Departament de Periodisme de la nostra Facultat, Periodisme és Blanquerna:



9 de març del 2010

7 de març del 2010

La incultura del tantsemenfotisme

Fa uns quants anys que s’ha instaurat a les nostres contrades la cultura del caminar (si no us agrada ‘cultura’ digueu-ne costum, hàbit, tradició). És molta la gent gran, i no tan gran, que durant el dia fa llargues caminades. Els metges recomanen caminar a aquelles persones que tenen diferents problemes de salut. Es tracta de fer exercici moderat. Per sort, a Torelló tenim bons paratges per anar a caminar. Cada dia, quan torno de Barcelona, em trobo grupets o parelles de gent que camina a un bon ritme i sempre penso que els envejo. M’agradaria tenir temps per fer aquestes caminades amb la gent que m’estimo mentre fem petar la xerrada.
Un d’aquests llocs bonics per passejar és l’antiga colònia industrial Imbern a “El Pelut”, a la riba del riu Ter. Allà hi ha uns jardins, un petit camp de futbol i una pista de tennis abandonada. Per accedir-hi s’ha de creuar un pont estret en què només hi ha espai per a un cotxe i a la vorera només hi cap una persona. Cada cap de setmana desenes de persones, moltes d’elles criatures, creuen aquest pont. Ahir dissabte, una d’aquestes parelles va anar a passejar. Són dues dones grans, bones amigues, que sovint van a caminar. Almenys un de les dones és àvia i l'altra n'estava esperant un, de nét. Segur que entre els temes de conversa hi ha el dels seus néts. Ahir, que feina bon dia i davant l’expectativa d’un diumenge fredós, van decidir anar a “El Pelut”.
Mentre creuaven el pont, un cotxe se’ls va llençar a sobre, les va atropellar i va llençar una de les dues dones daltabaix del pont. Aquesta dona, la que estava esperant un nét, va morir i l’altra està ingressada greu a la Vall d’Hebron. Diuen que el conductor del cotxe, un nano jove, estava fent una cursa.
I ja està, així de trist. Així de tràgic. Així d’injust. I així de fills de puta són aquells qui es pensen que viuen sols, que poden fotre el que els passa pels collons per passar-s’ho bé. La resta d’humans sobrem. Si al principi parlàvem de la cultura del caminar en aquest cas hauríem de dir-ne la incultura del tantsemenfotisme.
Els pares dels homicides avui deuen tenir un sentiment contradictori, si és que en tenen, que suposo que sí, de sentiments. Per un cantó deuen estar horroritzats pel crim que han comès els seus fills, i les conseqüències que això pot tenir. Però, per un altre, deuen respirar tranquils perquè n’han sortit il·lesos. Tot el contrari del que pensen la resta de torellonencs que coneixen, coneixem, les víctimes: “tan de bo haguessin sigut ells els que haguessin caigut daltabaix del pont”.

Fotografia d'Anna Mora

5 de març del 2010

De pati d'escola

Ara ja sé perquè el Col·legi de Periodistes de Catalunya és un col·legi. Doncs perquè també tenen pati i allà s'hi reprodueixen les disputes que cada dia es repeteixen a les escoles del nostres país. D'aquí a un parell de setmanes hi ha eleccions i com a col·legiat tinc dret a vot. Puc triar la candidatura de Salvador Cot o Josep Maria Martí. Fins fa pocs dies tenia clar que volia anar a votar i qui votar. Però des d'avui sé segur que no penso anar a votar. És vergonyós que aquesta gent ens hagi de representar i que hagi de representar aquesta professió al nostre país. Per què ho dic? Us passo les cartes encreuades que he rebut a través del butlletí del Col·legi. Jutgeu vosaltres mateixos.

Carta enviada per la candidatura de Josep Maria Martí:

Per el periodisme, guanya la manipulació

La nostra candidatura al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) esperava una campanya en la que les dues opcions fessin una defensa del seu programa i de les alternatives al govern de la institució. Però la de Salvador Cot ha tirat pel camí del mig i s’ha inventat dues falses denúncies que res tenen a veure amb la realitat, en un exercici de manipulació tan evident que deixa per terra l’ètica exigible als que es diuen periodistes; l’únic objectiu d’aquesta estratègia és reblar el clau de la tesi que defensa ell i la seva candidatura: demostrar que el CPC és corrupte i està en fallida.
No ens agrada gens haver de denunciar aquesta pràctica manipuladora que demostra la greu crisi de valors i de professionalitat que afecta una part del periodisme català que ell sembla voler representar.
Cot va penjar al seu blog una entrevista falsa amb un cambrer del CPC, que afirma haver cobrat en negre durant nou anys. La informació està treta d’una conversa privada i el protagonista de l’entrevista denuncia que va ser enganyat per la candidatura Cot. Adjuntem un document signat per l’afectat en el que es fa evident l’engany a una persona a la que s’ha intentat enganyar. Trobem lamentable situar al centre de la campanya un treballador jubilat que viu de la seva pensió.
Cot també ha penjat al seu blog les auditories dels anys 2006 i 2008. Ho ha fet manipulant-les i sense reproduir els documents en la seva integritat. Els auditors en cap moment van dir, com fa entendre en Cot, que el CPC estava en fallida l’any 2006. Els informes preceptius que no ha penjat ho deixen ben clar.
Creiem que la publicació d’aquesta documentació interna ha fer molt de mal a la institució que ens representa a tots i demostra clarament que aquest candidat, lluny de preocupar-se pel conjunt de la professió, està disposat a dinamitar la nostre associació per esdevenir degà i impulsar una agenda política que res té a veure amb els gravíssims problemes de feina que afrontem els periodistes catalans.
Per a fer encara més evident la manipulació, hem de recordar que ell era coneixedor que una comissió externa, formada pels periodistes Josep Maria Cadena, Martí Anglada i Joan Tàpia, havien ja avaluat la situació econòmica del CPC el 2008 i van concloure que era correcta. Adjuntem el document amb les conclusions d’aquesta comissió, que va actuar a requeriment unànime de la Junta de la que formava part el gruix de l’actual candidatura Cot.
Nosaltres, que si creiem que cal una renovació a fons del Col·legi, no vo lem deixar de reconèixer que la Junta sortint, seguint les recomanacions de l’esmentada comissió externa, ha fet una bona tasca per enfortir la situació econòmica del CPC, que ha repercutit directament en una millor posició per defensar els interessos dels col·legiats.

Aquí hi ha un petit resum de les fites aconseguides:

1.- Contenir el deute del Centre Internacional de Premsa, que ja no és finançat pel CPC.

2.- Pactar un nou conveni amb l’Aliança per garantir la assistència sanitària dels col·legiats.

3.- Ordenar i actualitzar els lloguers dels diferents pisos que el CPC té a la finca de Rambla Catalunya.

4.- Decisió de cancel·lar el lloguer d’un principal annexe i reordenar l’espai a la nostre seu per encabir al personal d’administració i quioscos.

5.- Posar fil a l’agulla de la negociació amb l’Ajuntament d’un nou conveni per l’explotació dels quioscos.

6.- Consolidar les propietats del CPC a les demarcacions.

7.- Reduir les despeses de la revista Capçalera.

8.- Reduir les despeses de missatgers, correus, ensobraments.

No acaben aquí les manipulacions del nostre contrincant; Cot ha fet saber que estava disposat a pactar una candidatura unitària amb Josep Maria Martí. Això és totalment fals. Va ser exactament a l'inrevés. A principis del mes de febrer, Cot va rebutjar la mà estesa d’en Martí, hi ha testimonis, membres integrants de la seva candidatura, que ho poden confirmar.
La conclusió que es pot treure de tot això és que en Salvador Cot està basant la seva campanya en la manca de respecte al nostre codi ètic, un model de pràctica del period isme que no volem que guanyi ni al Col·legi ni a la professió en general.
Carta enviada per la candidatura de Salvador Cot:

Transparència, transparència, transparència

Candidatura Renovadora - Eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya


Quan un grup divers de periodistes vam decidir presentar-nos al Col·legi en la candidatura renovadora de Salvador Cot, va ser per canviar actituds que malauradament veiem que es perpetuen. A l'esmena a la totalitat i les desqualificacions contra la nostra professionalitat, volem aclarir:
L'entrevista del sr. Enrique Gisbert és deontològicament impecable. La seva denúncia va ser voluntària, com ho demostra que va ser enregistrada amb una gravadora visible al damunt de la taula durant tota la conversa, tal com es veu a la foto. Tant les fotografies, com la gravació, estan a disposició dels col·legiats.
Preferim no qualificar les pressions que s'han exercit sobre el sr. Gisbert des de la candidatura continuista del sr. Martí ni la retracció que se li ha fet firmar, com els pitjors temps de la Unió Soviètica. Aquests fets, incompatibles amb el periodisme, transgredeixen tots els codis ètics professionals i personals.
Sorprèn que davant de les reiterades denúncies de males pràctiques al Col·legi, la resposta sigui desqualificar qui les denuncia en comptes de sumar-se a la petició de transparència de la gestió econòmica. D'això se'n diu "matar el missatger".
La publicació de les auditories és una pràctica democràtica, que s'aplica a les millors administracions i organismes del món civilitzat. Els col·legiats ho han de veure com un benefici i una manera de controlar a què es destinen els seus diners. No ens podem permetre reclamar com a periodistes la transparència informativa si no som els primers a aplicar-la a la nostra institució.
Ens mou única i exclusivament l'interès per la transparència i la utilitat d'un Col·legi fins ara opac i anquilosat.