5 de març de 2010

De pati d'escola

Ara ja sé perquè el Col·legi de Periodistes de Catalunya és un col·legi. Doncs perquè també tenen pati i allà s'hi reprodueixen les disputes que cada dia es repeteixen a les escoles del nostres país. D'aquí a un parell de setmanes hi ha eleccions i com a col·legiat tinc dret a vot. Puc triar la candidatura de Salvador Cot o Josep Maria Martí. Fins fa pocs dies tenia clar que volia anar a votar i qui votar. Però des d'avui sé segur que no penso anar a votar. És vergonyós que aquesta gent ens hagi de representar i que hagi de representar aquesta professió al nostre país. Per què ho dic? Us passo les cartes encreuades que he rebut a través del butlletí del Col·legi. Jutgeu vosaltres mateixos.

Carta enviada per la candidatura de Josep Maria Martí:

Per el periodisme, guanya la manipulació

La nostra candidatura al Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) esperava una campanya en la que les dues opcions fessin una defensa del seu programa i de les alternatives al govern de la institució. Però la de Salvador Cot ha tirat pel camí del mig i s’ha inventat dues falses denúncies que res tenen a veure amb la realitat, en un exercici de manipulació tan evident que deixa per terra l’ètica exigible als que es diuen periodistes; l’únic objectiu d’aquesta estratègia és reblar el clau de la tesi que defensa ell i la seva candidatura: demostrar que el CPC és corrupte i està en fallida.
No ens agrada gens haver de denunciar aquesta pràctica manipuladora que demostra la greu crisi de valors i de professionalitat que afecta una part del periodisme català que ell sembla voler representar.
Cot va penjar al seu blog una entrevista falsa amb un cambrer del CPC, que afirma haver cobrat en negre durant nou anys. La informació està treta d’una conversa privada i el protagonista de l’entrevista denuncia que va ser enganyat per la candidatura Cot. Adjuntem un document signat per l’afectat en el que es fa evident l’engany a una persona a la que s’ha intentat enganyar. Trobem lamentable situar al centre de la campanya un treballador jubilat que viu de la seva pensió.
Cot també ha penjat al seu blog les auditories dels anys 2006 i 2008. Ho ha fet manipulant-les i sense reproduir els documents en la seva integritat. Els auditors en cap moment van dir, com fa entendre en Cot, que el CPC estava en fallida l’any 2006. Els informes preceptius que no ha penjat ho deixen ben clar.
Creiem que la publicació d’aquesta documentació interna ha fer molt de mal a la institució que ens representa a tots i demostra clarament que aquest candidat, lluny de preocupar-se pel conjunt de la professió, està disposat a dinamitar la nostre associació per esdevenir degà i impulsar una agenda política que res té a veure amb els gravíssims problemes de feina que afrontem els periodistes catalans.
Per a fer encara més evident la manipulació, hem de recordar que ell era coneixedor que una comissió externa, formada pels periodistes Josep Maria Cadena, Martí Anglada i Joan Tàpia, havien ja avaluat la situació econòmica del CPC el 2008 i van concloure que era correcta. Adjuntem el document amb les conclusions d’aquesta comissió, que va actuar a requeriment unànime de la Junta de la que formava part el gruix de l’actual candidatura Cot.
Nosaltres, que si creiem que cal una renovació a fons del Col·legi, no vo lem deixar de reconèixer que la Junta sortint, seguint les recomanacions de l’esmentada comissió externa, ha fet una bona tasca per enfortir la situació econòmica del CPC, que ha repercutit directament en una millor posició per defensar els interessos dels col·legiats.

Aquí hi ha un petit resum de les fites aconseguides:

1.- Contenir el deute del Centre Internacional de Premsa, que ja no és finançat pel CPC.

2.- Pactar un nou conveni amb l’Aliança per garantir la assistència sanitària dels col·legiats.

3.- Ordenar i actualitzar els lloguers dels diferents pisos que el CPC té a la finca de Rambla Catalunya.

4.- Decisió de cancel·lar el lloguer d’un principal annexe i reordenar l’espai a la nostre seu per encabir al personal d’administració i quioscos.

5.- Posar fil a l’agulla de la negociació amb l’Ajuntament d’un nou conveni per l’explotació dels quioscos.

6.- Consolidar les propietats del CPC a les demarcacions.

7.- Reduir les despeses de la revista Capçalera.

8.- Reduir les despeses de missatgers, correus, ensobraments.

No acaben aquí les manipulacions del nostre contrincant; Cot ha fet saber que estava disposat a pactar una candidatura unitària amb Josep Maria Martí. Això és totalment fals. Va ser exactament a l'inrevés. A principis del mes de febrer, Cot va rebutjar la mà estesa d’en Martí, hi ha testimonis, membres integrants de la seva candidatura, que ho poden confirmar.
La conclusió que es pot treure de tot això és que en Salvador Cot està basant la seva campanya en la manca de respecte al nostre codi ètic, un model de pràctica del period isme que no volem que guanyi ni al Col·legi ni a la professió en general.
Carta enviada per la candidatura de Salvador Cot:

Transparència, transparència, transparència

Candidatura Renovadora - Eleccions al Col·legi de Periodistes de Catalunya


Quan un grup divers de periodistes vam decidir presentar-nos al Col·legi en la candidatura renovadora de Salvador Cot, va ser per canviar actituds que malauradament veiem que es perpetuen. A l'esmena a la totalitat i les desqualificacions contra la nostra professionalitat, volem aclarir:
L'entrevista del sr. Enrique Gisbert és deontològicament impecable. La seva denúncia va ser voluntària, com ho demostra que va ser enregistrada amb una gravadora visible al damunt de la taula durant tota la conversa, tal com es veu a la foto. Tant les fotografies, com la gravació, estan a disposició dels col·legiats.
Preferim no qualificar les pressions que s'han exercit sobre el sr. Gisbert des de la candidatura continuista del sr. Martí ni la retracció que se li ha fet firmar, com els pitjors temps de la Unió Soviètica. Aquests fets, incompatibles amb el periodisme, transgredeixen tots els codis ètics professionals i personals.
Sorprèn que davant de les reiterades denúncies de males pràctiques al Col·legi, la resposta sigui desqualificar qui les denuncia en comptes de sumar-se a la petició de transparència de la gestió econòmica. D'això se'n diu "matar el missatger".
La publicació de les auditories és una pràctica democràtica, que s'aplica a les millors administracions i organismes del món civilitzat. Els col·legiats ho han de veure com un benefici i una manera de controlar a què es destinen els seus diners. No ens podem permetre reclamar com a periodistes la transparència informativa si no som els primers a aplicar-la a la nostra institució.
Ens mou única i exclusivament l'interès per la transparència i la utilitat d'un Col·legi fins ara opac i anquilosat.

4 comentaris:

montse ha dit...

sense paraules. Bé, una sí: potser que algú recomani a la candidatura d'en Josep Maria Martí que abans de fer públic un text, el faci mirar per algun corrector...

Glòria ha dit...

Ho trobo tristíssim. Realment, crec que només una tercera candidatura que parlés i defensés les necessitats reals de la nostra professió seria l'única que es mereixeria presidir una institució com aquesta. Fer foc nou.

Jordi Vilarroda ha dit...

És realment lamentable, Enric. Jo tampoc penso anar a votar (de fet, em pregunto exactament de què em serveix estar col·legiat i em plantejo seriosament donar-me de baixa). I a més de l'espectacle trist d'aquests dies, tinc un altre motiu: a les últimes eleccions, les dues candidatures varen parlar de descentralització i varen prometre que el Col·legi faria activitats fora de Barcelona (Vic, Manresa...). Fins al dia d'avui, ni una.

Cristina Perales ha dit...

Descoratjador. Justament ara que la nostra professió necessita de més suport, de noves idees, d'un cos col·legial fort i preparat per encarar els nous temps ens trobem amb candidatures que la única cosa que fan és intentar defensar la seva cadira (o possible)...
Jo no estic col·legiada, i des de fa cinc anys que hi penso seriosament. Han passat aquests 5 anys i encara no trobo cap raó per fer-ho.