18 de març del 2011

L'avi es fa jove

Recordo molt clarament la primera vegada que vaig anar a votar. Ja llavors el meu vot era clarament minoritari amb un objectiu clar: l'emancipació de Catalunya. Un familiar meu em digué: "quan siguis més gran deixaràs de ser tan radical i veuràs les coses d'una altra manera i ja veuràs com no votaràs el mateix".
Ja fa gairebé 20 anys d'aquella escena i us puc assegurar que el meu parent no tenia raó. No només perquè jo m'hagi radicalitzat encara més, sinó perquè aquell familiar ara vota el mateix que voto jo.
Aquests dies que Jordi Pujol està de gira proclamant el seu independentisme m'ha vingut aquella conversa al cap. És curiós com, cada vegada més, la gent gran del nostre país està prenent consciència que l'única solució al conflicte polític que viu Catalunya és la independència. Per tant, s'està invertint el procés natural al qual estàvem acostumats: els grans s'estan radicalitzant.
Per què? Doncs per diferents motius:
1) La gent gran ja té poc a perdre. Tenen la feina feta.
2) Cada vegada tenen la ferida que la guerra i/o el franquisme els va deixar més cicatritzada.
3) Han estat testimonis de tots els intents fracassats d'entesa amb Espanya i les promeses incomplertes sistemàticament.
4) Han estat testimonis de com els atacs a la nostra nació han anat a més lustre rere lustre fins arribar a una situació mai vista abans en democràcia.
5) Han estat testimonis de la decadència de Catalunya en aquells aspectes que creien intocables.
6) S'estimen Catalunya i saben que els queda poc temps per veure plenes les nostres llibertats i ara els ve la pressa abans de morir-se.
7) Hi ha un cert sentiment de culpabilitat, de no haver fet prou quan calia.
I suposo que si hi donés més voltes encara trobaria tres motius més que em durien al decàleg.

Amb Vilaweb

Aquesta vegada, blog obert a Vicent Partal:


Benvolguts amics,

El dia 29 de març propvinent VilaWeb serà portat a judici per l'Ajuntament de Barcelona, que ens acusa d'injúries pels esforços informatius que vam fer per aclarir què va passar en el 'cas Vilaró'. És una actitud inaudita, especialment després de totes les coses que s'han anat sabent d'aquells incidents, principalment l'informe dels Mossos d'Esquadra que desqualifica completament la tesi del cap de la Guàrdia Urbana.

La gravetat de l'acció de l'Ajuntament està en la presentació d'una querella, però també en el fet de demanar, com fan el consistori i Xavier Vilaró, 180.000 euros de multa i haver demanat abans pena de presó contra meu. Vist des de qualsevol punt de vista, i comparant-la amb qualsevol altra situació, la demanda és absolutament desproporcionada i és, a parer nostre, també un intent de coartar VilaWeb ofegant-la econòmicament.

No es pot oblidar, a més a més, que VilaWeb va fer el paper que correspon als mitjans en una democràcia. Perquè l'Ajuntament ocultava fets políticament importants i nosaltres vam treballar per aclarir-los. Sense l'esforç periodístic de VilaWeb i d'alguns mitjans més, avui encara no sabríem res de què va passar. Allò que fa extraordinari el 'cas Vilaró' no és que una pilota de goma colpege un policia; el fet extraordinari és que, en una democràcia, una institució pública considere que ni els ciutadans, ni tan sols els representants electes del poble dels altres partits, no tenen el dret de saber què ha passat i ho oculte durant setmanes i mesos. Fins i tot faltant en públic a la veritat.

El Col·legi de Periodistes i les institucions periodístiques europees ens fan costat. També ens en fan els grups polítics de l'ajuntament (PP, CiU, ERC i ICV), amb la sola excepció del PSC.

Necessitem, tot i amb això, el vostre suport.

Amb aquest correu, doncs, us demanem que signeu un manifest de suport a VilaWeb, però també us demanem que, en la mesura de les vostres possibilitats, feu difusió del cas i en parleu on us sigui possible de fer-ho. El manifest diu:
'Amb VilaWeb, per la llibertat de premsa'
'Els sotasignats repudiem que l'Ajuntament de Barcelona es querelli contra el diari VilaWeb.
Pensem que VilaWeb va fer la feina d'aclariment i d'investigació que correspon als mitjans en un cas en què l'opacitat i l'ocultació de dades per l'alcaldia són demostrables, com en el 'cas Vilaró'.
En conseqüència, demanem que el consistori retiri la querella i no pagui, amb diners dels ciutadans, els advocats del senyor Vilaró en la seva querella particular.
Alhora, reafirmem la nostra confiança en el rigor professional i ètic que VilaWeb ha demostrat des del principi i donem el nostre suport al seu director, Vicent Partal'.
Podeu adherir-vos-hi a l'enllaç http://www.vilaweb.cat/extra/adhesions/index.php
Gràcies per la vostra atenció,

Vicent Partal
Director

2 de març del 2011

Volem caldo, tindrem dues tasses?





Dilluns assistia a un primer pseudoesdeveniment històric d'aquesta setmana, la presentació de LV en català. Ho explico a l'ARA. I avui, al segon. A la Facultat de Comunicació Blanquerna els Sopa de Cabra anunciaven que el 9 de setembre faran, d'entrada, un únic concert de retrobament al Palau Sant Jordi.
Ha estat un acte amb molta premsa i que ha començat amb una breu declaració de Gerard Quintana dient el que acabo d'escriure més amunt. A partir d'aquí han començat les preguntes del respectable. Han estat preguntes que giraven entorn als motius, si això anirà a més, per què Barcelona i no altres llocs, si hi haurà temes nous, etcètera. Poques sorpreses més. Potser destacar que, d'entrada, descarten fer cap més concert en cas que omplin el dia 9, tot i que la resposta "anem partit a partit" dóna a entendre que depenent de l'èxit no descarten res.
De moment, tampoc compondran noves cançons i pretenen continuar la seva carrera per separat. Tampoc tenen material indèdit per publicar i si el tenen "millor que no el publiquem que per algun motiu no ho vam fer al seu moment".
Han elogiat l'actual moment musical del país, espacialment a Barcelona, i, per suposat, han parlat de Manel, del Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Mazoni, Pau Vallvé, etcètera. Tot i que en Cuco hi troba a faltar més Rock'n'Roll.
A l'acte hi he anat amb els alumnes de seminari, alguns d'ells han fet una crònica en directe al Twitter sota el hastag de #SopadeCabra. A ells la dissolució del grup els va agafar molt petits, prop dels 10 anys. Per tant, no han vist mai Sopa en directe. I és per ells, o almenys als menors de 25 anys, que en part Sopa diuen que tornen. Però us asseguro que els que estem entre els 30 i 40 ens fa molta il·lusió rememorar algunes d'aquelles nits tan malparides.
Al final de la roda de premsa, una multitud de càmeres han buscat la millor foto. Fins que a un càmera se li ha acudit demanar-los una "originalíssima" foto: plantar-se al pas de vianants a l'estil Beatles. Tots s'han llençat a fer la foto mentre l'autor de la iniciativa anava cridant "ei, que ha estat idea meva, que ha estat idea meva". I jo, que sóc més puta que ningú, he volgut fer la foto des de l'altra banda per tal de mostrar també la quantitat de premsa que hi havia. Només de posar-me al darrere un gruix important de fotògrafs han començat a cridar: "tu! Surt d'aquí! Aparta't". Fixeu-vos-hi i veureu com m'escridassen. Això ha fet que els membres de Sopa es giressin i em brindessin una foto irrepetible, la que teniu aquí sobre. I jo per dins he pensat: "Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant. Endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant". (No és cert que hagi pensat això, però queda bé per acabar, oi?)