18 de març de 2011

L'avi es fa jove

Recordo molt clarament la primera vegada que vaig anar a votar. Ja llavors el meu vot era clarament minoritari amb un objectiu clar: l'emancipació de Catalunya. Un familiar meu em digué: "quan siguis més gran deixaràs de ser tan radical i veuràs les coses d'una altra manera i ja veuràs com no votaràs el mateix".
Ja fa gairebé 20 anys d'aquella escena i us puc assegurar que el meu parent no tenia raó. No només perquè jo m'hagi radicalitzat encara més, sinó perquè aquell familiar ara vota el mateix que voto jo.
Aquests dies que Jordi Pujol està de gira proclamant el seu independentisme m'ha vingut aquella conversa al cap. És curiós com, cada vegada més, la gent gran del nostre país està prenent consciència que l'única solució al conflicte polític que viu Catalunya és la independència. Per tant, s'està invertint el procés natural al qual estàvem acostumats: els grans s'estan radicalitzant.
Per què? Doncs per diferents motius:
1) La gent gran ja té poc a perdre. Tenen la feina feta.
2) Cada vegada tenen la ferida que la guerra i/o el franquisme els va deixar més cicatritzada.
3) Han estat testimonis de tots els intents fracassats d'entesa amb Espanya i les promeses incomplertes sistemàticament.
4) Han estat testimonis de com els atacs a la nostra nació han anat a més lustre rere lustre fins arribar a una situació mai vista abans en democràcia.
5) Han estat testimonis de la decadència de Catalunya en aquells aspectes que creien intocables.
6) S'estimen Catalunya i saben que els queda poc temps per veure plenes les nostres llibertats i ara els ve la pressa abans de morir-se.
7) Hi ha un cert sentiment de culpabilitat, de no haver fet prou quan calia.
I suposo que si hi donés més voltes encara trobaria tres motius més que em durien al decàleg.