Dilluns assistia a un primer pseudoesdeveniment històric d'aquesta setmana, la presentació de LV en català. Ho explico a l'ARA. I avui, al segon. A la Facultat de Comunicació Blanquerna els Sopa de Cabra anunciaven que el 9 de setembre faran, d'entrada, un únic concert de retrobament al Palau Sant Jordi.
Ha estat un acte amb molta premsa i que ha començat amb una breu declaració de Gerard Quintana dient el que acabo d'escriure més amunt. A partir d'aquí han començat les preguntes del respectable. Han estat preguntes que giraven entorn als motius, si això anirà a més, per què Barcelona i no altres llocs, si hi haurà temes nous, etcètera. Poques sorpreses més. Potser destacar que, d'entrada, descarten fer cap més concert en cas que omplin el dia 9, tot i que la resposta "anem partit a partit" dóna a entendre que depenent de l'èxit no descarten res.
De moment, tampoc compondran noves cançons i pretenen continuar la seva carrera per separat. Tampoc tenen material indèdit per publicar i si el tenen "millor que no el publiquem que per algun motiu no ho vam fer al seu moment".
Han elogiat l'actual moment musical del país, espacialment a Barcelona, i, per suposat, han parlat de Manel, del Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Mazoni, Pau Vallvé, etcètera. Tot i que en Cuco hi troba a faltar més Rock'n'Roll.
A l'acte hi he anat amb els alumnes de seminari, alguns d'ells han fet una crònica en directe al Twitter sota el hastag de #SopadeCabra. A ells la dissolució del grup els va agafar molt petits, prop dels 10 anys. Per tant, no han vist mai Sopa en directe. I és per ells, o almenys als menors de 25 anys, que en part Sopa diuen que tornen. Però us asseguro que els que estem entre els 30 i 40 ens fa molta il·lusió rememorar algunes d'aquelles nits tan malparides.
Al final de la roda de premsa, una multitud de càmeres han buscat la millor foto. Fins que a un càmera se li ha acudit demanar-los una "originalíssima" foto: plantar-se al pas de vianants a l'estil Beatles. Tots s'han llençat a fer la foto mentre l'autor de la iniciativa anava cridant "ei, que ha estat idea meva, que ha estat idea meva". I jo, que sóc més puta que ningú, he volgut fer la foto des de l'altra banda per tal de mostrar també la quantitat de premsa que hi havia. Només de posar-me al darrere un gruix important de fotògrafs han començat a cridar: "tu! Surt d'aquí! Aparta't". Fixeu-vos-hi i veureu com m'escridassen. Això ha fet que els membres de Sopa es giressin i em brindessin una foto irrepetible, la que teniu aquí sobre. I jo per dins he pensat: "Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant. Endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant". (No és cert que hagi pensat això, però queda bé per acabar, oi?)
De moment, tampoc compondran noves cançons i pretenen continuar la seva carrera per separat. Tampoc tenen material indèdit per publicar i si el tenen "millor que no el publiquem que per algun motiu no ho vam fer al seu moment".
Han elogiat l'actual moment musical del país, espacialment a Barcelona, i, per suposat, han parlat de Manel, del Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Mazoni, Pau Vallvé, etcètera. Tot i que en Cuco hi troba a faltar més Rock'n'Roll.
A l'acte hi he anat amb els alumnes de seminari, alguns d'ells han fet una crònica en directe al Twitter sota el hastag de #SopadeCabra. A ells la dissolució del grup els va agafar molt petits, prop dels 10 anys. Per tant, no han vist mai Sopa en directe. I és per ells, o almenys als menors de 25 anys, que en part Sopa diuen que tornen. Però us asseguro que els que estem entre els 30 i 40 ens fa molta il·lusió rememorar algunes d'aquelles nits tan malparides.
Al final de la roda de premsa, una multitud de càmeres han buscat la millor foto. Fins que a un càmera se li ha acudit demanar-los una "originalíssima" foto: plantar-se al pas de vianants a l'estil Beatles. Tots s'han llençat a fer la foto mentre l'autor de la iniciativa anava cridant "ei, que ha estat idea meva, que ha estat idea meva". I jo, que sóc més puta que ningú, he volgut fer la foto des de l'altra banda per tal de mostrar també la quantitat de premsa que hi havia. Només de posar-me al darrere un gruix important de fotògrafs han començat a cridar: "tu! Surt d'aquí! Aparta't". Fixeu-vos-hi i veureu com m'escridassen. Això ha fet que els membres de Sopa es giressin i em brindessin una foto irrepetible, la que teniu aquí sobre. I jo per dins he pensat: "Mirant de tant en tant enrere, els peus a terra, el cor volant. Endins el sentiment és tendre, volem seguir somiant". (No és cert que hagi pensat això, però queda bé per acabar, oi?)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada