11 de febrer de 2007

Encaixats

L’altre dia em vaig trobar un bon amic economista de Barcelona. Vam anar a fer un cafè i va començar a explicar-me com és un dia de la seva vida. A dos quarts de vuit del matí es desperta. Se'n va a la dutxa i com que no és de les persones acostumades a dutxar-se amb aigua freda des del moment que comença a sortir l’aigua calenta els comptadors del gas, Gas Natural, i de l’aigua, Aigües de Barcelona, es posen en marxa.
Aquest company té el costum d’esmorzar un cafè amb llet i un galetes de la marca blanca de Caprabo. Surt de casa, un pis de 70 metres quadrats que va comprar a la Immobiliària Colonial i que té hipotecat a “La Caixa” i puja al seu cotxe que encara està pagant amb la mateixa hipoteca. Actualment treballa al Vallès i de camí ha de passar pel peatge d'Abertis que paga amb un Teletac. També pel camí, quan ha de posar gasolina, habitualment reposta en una benzinera de Repsol-YPF que hi ha també a l'autopista.
I jo me'l mirava amb una cara com volent dir "i a mi què m'expliques?" i com si hagués sentit la meva pregunta em va contestar: "espera, espera, que això no és tot!".
També em va dir que paga les factures de telèfon, mòbil i fix, a Telefonica. La mateixa companyia amb què treballa la seva empresa que de tant en tant l'envia al nord de la península i que sempre que viatja dorm en hotels d'Occidental Hoteles. Finalment, em va explicar que l'altre dia li va fer el Carnet Jove al seu fill, que acaba de fer 14 anys, i que per a celebrar-ho van anar a passar el dissabte a Port Aventura. Ah, i em va recomanar l'últim llibre de Paul Auster, Viatges per l'Scriptorum, publicat a Edicions 62.
Ara ja no només ho pensava, sinó que li vaig preguntar directament: "i a mi per què m'ho expliques tot això'"?
I ell em va contestar: "T'has adonat què tenen en comú Gas Natural, Aigües de Barcelona, Caprabo, Repsol-YPF, Abertis, Immobiliària Colonial, Telefonica, Occidental Hoteles, Port Aventura i Edicions 62? Doncs que totes aquestes empreses estan participades per La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona. Si a això hi afegim que hi tinc la hipoteca i que el Carnet Jove també el vam haver de fer a "La Caixa" puc dir que a casa estem ben "encaixats"".
Abans d'acomiadar-nos, amb ironia, em va dir que li sabia greu que no hagués prosperat l'opa de Gas Natural sobre Endesa ja que amb els interessos i comissions que paga ajuda a mantenir aquestes empreses i així cada vegada que encengués l'interruptor s'hauria sentit una mica propietari de la seva propia llum.
Sempre li quedarà l’esperança que “La Caixa” compri accions de Funerària de Barcelona i així el dia que l’“encaixin” de veritat se senti plenament satisfet.

5 comentaris:

francesc ha dit...

ves que no en tinguin ja, d'accions a la funeraria.

El llegidor pecador ha dit...

Vet aquí l´original:

"Em permetran que reivindiqui el copyright d´unes paraules que vaig pronunciar per primera vegada en un programa de ràdio i que després van fer fortuna i encara circulen com a moneda de curs legal. Em refereixo a la descripció d´un dia normal a la vida d´un ciutadà de Catalunya. Dorms al teu pis Inmobiliaria Colonial (La Caixa). Et dutxes amb aigua d´Agbar (La Caixa), que s´escalfa amb el mateix gas de Gas Natural (La Caixa) amb què et fas el primer cafè. Et prens un donut Panrico (La Caixa), ..."

Informe Sanuy. Defensa del petit comerç i crítica de "la Caixa".
Francesc Sanuy Gistau.
Cap. Història d´un dia
Ed. La Campana nº257
Barcelona 2005

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Benvolgut Llegidor Pecador, no és estrany que el senyor Sanuy i un servidor haguem coincidit perquè és fàcil adonar-nos que tots plegats estem tan encaixats. Però en cap cas les meves paraules les he copiat de les seves. Tinc al meu ordinador un article que vaig fer-ne l'última modificació el 20 de gener del 2003 titulat "Encaixats" (així consta en les "propietats") que abans d'ahir vaig adaptar a l'any 2007 (al 2003 tenien accions de Panrico i també d'ENDESA, curiosament). Aquell article l'havia d'enviar a "La Marxa" de Vic, però al final no al vaig acabar publicant perquè no em va convèncer com havia quedat i perquè al cap de poc vaig deixar d'escriure-hi. M'havia quedat al "tinter", en aquest cas al "disc dur" i ara que he obert aquest bloc l'he volgut recuperar.
Ara, del que sí que m'acuso és de no haver llegit el llibre de Sanuy, de no haver sentit les seves paraules a la ràdio i de no haver vist escrites aquestes mateixes paraules que, pel que sembla, tan èxit van tenir. T'asseguro que si ho hagués fet en cap cas les hauria publicat per no semblar el que, pel que sembla, sembla (disculpa la redundància). No sóc tan mesquí (per utilitzar les teves paraules en l'entrada de Kelme). Per tant, no sé què va ser abans, si l'ou o la gallina, tan me fa, el meu article és tan "original" o "poc original" com les seves paraules. Sigui com sigui, una vegada més gràcies pels teus comentaris i per fer-me arribar la troballa de la cita "literària".

El llegidor pecador ha dit...

Ep! L´únic que volia era enriquir el debat amb més informació i, de passada, fer-me el xulo estant al dia. En cap cas pretenia dir que era un plagi. No ha estat la meva intenció.

Igualment lluny dels meus propòsits titllar de mesquí l´anterior post sobre Kelme. La mesquinesa a la que faig referència són les actituds talment el que ha fet Kelme que ens mostren un camí a no seguir; per no caure en el parany fàcil de la intolerància i els enfrontaments estèrils.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Llegidor, aclarit això del (no)plagi. Pel que fa a l'enriquiment del debat, ja t'ho agraïa. Pel que fa a la mesquinesa, jo tampoc volia dir que tu diguessis que el meu post era mesquí. Buscava un adjectiu i em va venir aquest que utilitzaves i que creia que era molt adequat per definir aquesta situació. Una vegada més, gràcies pels teus pecats!