Paraula d'Otegi

El 20 de setembre de 1998, pocs dies després de la firma del Pacte de Lizarra i de l'anunci de treva d'ETA, el diari La Vanguardia publicava una entrevista a Arnaldo Otegi. Això que ara sembla tan normal, en aquell moment va ser un gest molt significatiu. Després de la mort de Miguel Ángel Blanco, el juliol de 1997, es va imposar un silenci mediàtic sobre l’esquerra abertzale que aquesta entrevista va trencar. La va fer Antoni Batista i no va ser exempta de polèmica. El director del diari era Juan Tapia i el cap de política José Antich. El primer la volia publicar, el segon no. Al final va aparèixer a la portada del diari, però fent referència a la revista de diumenge. O sigui, no es va publicar a les pàgines de política. L’any 2000 José María Aznar va guanyar per majoria absoluta i poc després José Antich seria el nou director de La Vanguardia i Jordi Barbeta el cap de política. Juan Tapia i Antoni Batista ja no són al diari. Aquella entrevista va ser un exemple més de les lluites internes que vivia aquella redacció.
Han hagut de passar més de 8 anys i mig perquè el diari dels Godó torni a entrevistar a Otegi. Ara el director i el cap de política són els mateixos de fa 6 anys i ha estat el mateix Barbeta qui ha entrevistat Otegi. Les paraules del líder de Batasuna van sortir en portada, tot i que amb un cos de lletra més petit que el 98, i de la resposta posterior de Rodríguez Zapatero titulars, també en portada, a tota pàgina i un editorial. Els anys acaben posant les coses al seu lloc.
És curiós veure com ara aquest diari afirma que Arnaldo Otegi és una persona que ha canviat d’opinió. En l’editorial d’aquest dilluns es pot llegir: “En esta ocasión puede haber elementos nuevos en el mensaje que Otegi ha lanzado a través de la citada entrevista, e incluso indicios de un cambio de estrategia, como se desprende de la afirmación de que “el Estado español no tiene que pagar un precio político a ETA ni a nosotros””. I la portada parla de "la nueva estrategia de Otegi". Potser sí que les coses sembla que sonin diferent, però no hi ha cap canvi substancial. El que passa és que d’alguna manera o altra s’ha de dissimular aquests 8 anys i mig de silenci. O és que no s’han llegit o escoltat les múltiples entrevistes que han fet a Otegi en altres mitjans i que ells mateixos han resumit? Que no s’han llegit el Pacte de Lizarra? Que no s’han llegit la proposta d’Anoeta?

O és que tampoc es van llegir l’entrevista del 98 al mateix diari en què el líder de la llavors HB va dir: “Nosotros reconocemos que Euskal Herria es una sociedad plural, qite hayun sentimiento cultural de sectores proclives a sentirse con total legitimidad españoles, pero existe en el país indudablemente y de forma bastante extendida, incluso mayoritaria, el sentimiento de pertenecer a una nación propia y de no compartir la identidad ni francesa ni española. Por lo tanto, el camino para que esas dos culturas, en vez de enfrentarse en el terreno de la confrontación violenta, busquen el terreno de la confrontación democrática, es articular un espacio común de convivencia, democrático, en el que cualquiera pueda defender su opción: sea que Euskal Herria siga atada a España o a Francia, o que Euskal Herria pueda emprender un camino solitario. Y que la resolución final de este proceso sea democrática, que sea el país el que decida cuál de los dos caminos elige”. Dir això no és afirmar que no s’ha de pagar un preu polític per a la resolució del conflicte? Si una cosa ha demostrat Batasuna aquests últims anys és la seva coherència de discurs i així ja ho apuntava en una entrada que vaig titular "La (in)coherència de Batasuna".
Si a Arnaldo Otegi se l’hagués escoltat seriosament des de 1998 i se li hagués fet una mica de cas, potser alguns ara no tindríem aquesta sensació de déjà vu. Però vaja, si tot plegat ha de servir a fi de bé, també farem veure que estem davant d’un moment històric de la democràcia i del periodisme espanyols i ens sumarem a l’entusiasme.

Publicat a Poliblocs.