Menja't 25 rosquilles

És dissabte a la tarda. A fora fa fred i el cel està rúfol. Fa mandra sortir. A més, dos dels xics de casa tenen unes dècimes de febre. Què fem? I per què no preparem unes rosquilles? Bona idea, mans a la massa. Si disposes de Thermomix, es recomana fer-lo servir per a la massa. Cal dir, però, que una vegada vaig intentar fer-la amb la recepta original, en què cal un quilo de farina, i gairebé em carrego el trasto aquest. Per tant, avui proposaré fer-la amb la meitat dels ingredients, dels quals en sortiran unes 25 rosquilles.

Començarem tirant un ou i mig al vas. Suposo que amb dos o un també passaríem, però com que en la recepta original n'hi posaven 3, n'he agafat un, l'he batut una mica i n'he tirat la meitat dins el Thermomix. Seguidament hi he afegit un cubilet del Thermomix (equivalent a una tassa de cafè) i mitja de sucre, mitja d'anís, mitja de llet i mitja d'oli. Antigament es recomanava que aquest oli estigués prèviament fregit amb una pell de llimona perquè perdés el gust. Però si ho feu amb un oli d'oliva suau també serveix. Hi acabarem d'afegir 1 sobre de Royal, mitja llimona ratllada i mig quilo de farina. Primer programem la màquina uns segons a velocitat 4 i finalment un minut a velocitat "espiga". La farina la podeu anar tirant mentre la màquina està en marxa. Si no tenim el Thermomix, lògicament, es pot fer el mateix anar amassant tots els ingredients i anant-hi afegint la farina a poc a poc. De fet, encara que ho hagis fet amb aquesta màquina l'hauràs d'acabar d'amassar amb les mans.

Al final us sortirà una massa com la que podeu veure aquí al costat i l'heu de deixar reposar una estoneta. Una bona opció és preparar la massa abans de dinar i continuar un cop hàgiu acabat. Veureu que fa una olor d'anís molt intens, però que un cop fetes no es notarà tant. Després d'aquest temps podeu fer unes boletes com les d'aquí a la dreta, d'uns 30 grams cada una i així us en sortiran unes 25. Després amb les dues mans les aneu estirant com si us sortís un cordill de poc més d'un pam. Feu-los prims i llargs perquè ja s'engreixaran i empetitaran un cop fregides. Finalment, només falta lligar aquests cordills en forma de rodona.

A continuació poseu oli en una paella, força plena. Si és de girasol millor, perquè no tindran tan gust. Però també es pot fer amb el mateix oli d'oliva suau que hem dit abans. S'han d'anar fregint sense que l'oli estigui massa calent. I si a dins hi poseu una crosta de pa no hi haurà tan perill que se us cremi l'oli. Deixeu-les torrar una miqueta, però no massa perquè tindran gust de cremades. Però tampoc massa poc perquè si no no es faran. Vigileu perquè les últimes es faran molt més ràpid que les primeres. Aneu-les posant en una plàtera amb un paper absorvent.

Deixeu-les refredar, que no tardaran gaire, i a menjar! Les rosquilles d'aquest tipus són pròpies del nord de la Península Ibèrica. Cada zona té les seves pròpies fòrmules. Aquesta, concretament, ve d'una família del poble més bonic d'Euskal Herria, Otsagabia (Ochagavía) de Nafarroa (Navarra). La foto de la capçalera és d'aquest poble (extreta d'ojodigital.com) on es va rodar la pel·lícula Secretos del Corazón de Montxo Armendáriz. Diuen que moltes d'aquestes receptes són secretes, però de què serveix amagar-les si igualment no se'n pot fer negoci? Hi ha petits tresors dels quals tothom hauria de tenir l'oportunitat de gaudir-ne. Proveu de fer-les, sigui o no dissabte, no us portarà més d'una horeta. I un cop les hagueu tastat, digueu-me què us han semblat i si ha valgut la pena.