19 de febrer de 2007

El Canvi Lingüístic

Emès a "No dinarem" de Ràdio Manlleu. 19/02/07
Sembla que hi ha certa unanimitat mundial a l’hora d’admetre que estem vivint un canvi climàtic. Això ha provocat una espècie de ressorgiment d’apocalíptics i integrats. O sigui, per un cantó tenim aquells qui proclamen gairebé la fi del món i per un altre els que en minimitzen els efectes. Sigui com sigui, sembla que gairebé ningú està content davant les possibles conseqüències del canvi climàtic.
Ningú? Potser els que haurien d’estar més satisfets són els filòlegs. Ara que es qüestiona la llicenciatura de filologia catalana, el canvi climàtic pot ajudar-la una mica a tornar guanyar valor. I direu, què té a veure la supervivència de la filologia amb el canvi de la climatologia? Doncs molt. Fixem-nos en el llenguatge que utilitzem cada dia i veurem com fem servir moltes expressions que tenen a veure amb el temps. Per exemple, ens llevem amb un “bon dia” i anem a dormir amb un “bona nit”. Aquestes expressions difícilment variaran, però n’hi ha moltes que per culpa del canvi climàtic s’hauran de revisar i aquí és on entren en joc els lingüistes.
Allà on ja hi comença a haver els primer símptomes de canvi és en els homes del temps. Aquest hivern cada vegada que diuen “demà farà bon temps” han de matisar amb un “bé, tot i que per a molts faria més bon temps si plogués”. Sempre hem associat “fer bon temps” amb una temperatura agradable i cel serè. Però quan això passa durant la majoria de dies d’hivern és fàcil preveure que aviat acabarem dient que farà bon temps que s’acostin pluges abundants.

Ara bé, sobretot allà a on tindran més feina els filòlegs serà en la reformulació dels centenars de frases fetes que hem forjat després de segles de cultura oral. Sense anar més lluny, el llibre “Tots els refranys catalans” d’Anna Parés té registrats més de 1500 refranys sobre el temps meteorològic. Quantes vegades hem dit “cel rogent, demà pluja o vent” i ha funcionat? Moltes, però últimament sembla que potser seria més fiable que diguéssim “cel rogent demà vent i només vent”. I si ara fa aquest temps, què passarà quan entrem al març? Podrem continuar afirmant que “març, marçot, mata la vella i la jove si pot”? O potser haurem de canviar la dita per “març, marçot, escalfa la vella i la jove si pot”? I com aquestes, frases de l’estil “a l’abril, cada gota val per mil”; “pel maig, cada dia un raig”; “ni a l’hivern deixis la capa ni a l’estiu la carbassa”; “per la tardor, ni fred ni calor” o “vent de llevant, pluja a l’instant”. Tot i això, hi ha frases que, segur, no canviaran mai, com aquella que diu que “mai plou a gust de tothom”.