1 de març de 2007

17524

El dijous llarder del 2007 una fotografia de Torelló va anar a parar a les mans de centenars d’espanyols. Són tots aquells qui van decidir anar a comprar un cupó de l’Once. I és que en l’edició del 15 de febrer hi havia reproduïda la fotografia de la plaça Fortià Solà.
La nit del Pullasu, el dia abans de les Senyoretes, el número 17524 va donar a uns quants afortunats un pessic d’euros. A partir d’ara aquest número estarà sempre més associat a Torelló. Un servidor va comprar dos números, un d’ells començat amb 1 i l’altre acabat amb 4, i així vaig aconseguir que em tornessin els diners. Bé, això que em tornessin els diners és un dir, ja que amb els 3 euros vaig comprar un cupó pel divendres, que en val 2,5, i amb els cinquanta cèntims restants vaig comprar un “rasca”. Del de divendres no en vaig treure ni un cèntim i del rasca me’n van regalar 50, de cèntims. Bé, això de regalar és un dir perquè me’ls vaig tornar a gastar amb un altre rasca i aquesta vegada no em va tocar.
El problema el vaig tenir quan vaig anar a cobrar ja que se’m van quedar la butlleta. Em vaig comprar el número convençut que no em tocaria i, en bona part, per quedar-me’l de record. Sortosament, la venedora tenia una bossa plena de cupons sense premi i me’n va donar un parell que tinc a casa ben guardats. Però, és clar, no és el que jo havia comprat i, la veritat, ja no em fa tanta il·lusió.
A més, cada vegada que em miro la butlleta em pregunto: quina gràcia té un número de l’Once on hi posa “Ayuntamento de Torelló. Comunidad autónoma de Cataluña” i que el lloc de la foto el puc veure cada dia en directe? També he descobert que, des de fa setmanes, cada dia van apareixent fotografies de pobles de Catalunya en aquests números i que aquesta acció es “ven” com un homenatge als nostres pobles. Fins i tot la premsa local en fa àmplia difusió o es pengen cartells als comerços del poble. Efectivament, tot plegat no és res més que una estratègia de màrqueting per vendre més números de la loteria dels “cegos”. I a fe de Déu que té èxit perquè les vendes es disparen en els pobles protagonistes de les fotografies. Aquest és el meu cas, que no tinc per costum comprar aquesta loteria i en aquesta ocasió hi he deixat 3 euros. Sempre queda el consol que és a fi de bé.
Publicat a El Ter, març 2007.