El gest correcte

"I vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència". I tot això ja no serà una altra història sinó una realitat aquest dissabte a la nit a Verges. Aquesta frase, i la cançó sencera "Amor Particular", m’ha acompanyat des dels 10 anys, la primera vegada que la vaig sentir. Si no ho recordo malament, que també podria ser, diria que els meus pares es van regalar mútuament "T’estimo" el Sant Jordi de 1984. Amb això està tot dit.
Aquesta cançó m’ha servit de guia per saber que tota relació d’amor té un adéu i que la clau està en saber trobar "el gest correcte". Però també el temps m’ha demostrat, i ara que en Llach acaba la seva carrera dalt dels escenaris així m'ho confirma, que l’autèntic gest correcte és seguir estimant. La clau perquè un adéu no sigui dolorós es retenir l’amor, o almenys una engruna, envers l'altre. Així que, en realitat, no diem adéu a l’amor sinó a una manera d’estimar-nos.
Lluís, et seguiré estimant encara que no pugui sentir el teu alè a pocs metres. Només cal que, de tant en tant, torni a escoltar aquell Maremar al Camp Nou i deixi caure alguna llàgrima recordant com em va emocionar, als 13 anys, escoltar-te en directe la primera vegada que entrava al camp del Barça. I com aquest, centenars de records que tinc de i amb tu o gràcies a tu. Mai oblidaré el dia que vas obrir-me les portes del teu camerino al Poliorama perquè t’entrevistés quan encara era estudiant de periodisme i vas fer una excepció precisament per això, perquè era un estudiant.
El gest de Verges, no ho dubtis Lluís, és un gest correcte. Tan correcte com qualsevol altre que haguessis triat. Si una cosa hem après aquests anys d’escoltar-te és que la llibertat és un dels béns més preuats. Per tant, ni jo ni ningú pot negar-te la llibertat de fer el que més et plagui en el teu comiat dels escenaris, només faltaria.
Només voldria, però, demanar-te un últim favor. Un últim gest que, com ens deia el nostre estimat Miquel Martí i Pol, no cal que sigui desmesurat. Som molts els que voldríem ser avui i/o demà a Verges per dir-te adéu i no podrem. Per això et voldria demanar que quan publiquis l’últim concert en CD i/o DVD, que no dubto que ho faràs, ho facis íntegrament. Això vol dir que hi hagi del primer a l’últim so d’aquest comiat. De la primera a l’última cançó i no una tria de les que creguis més destacables. Al disc del Camp Nou, per exemple, n’hi trobem a faltar. Però no només això, sinó que també voldria que deixessis tota i cadascuna de les teves intervencions entre cançó i cançó, si us plau! Per mi, i suposo que a per a molta altra gent, aquest seria un gest més que correcte, seria un autèntic gest d’amor. Ah, i posats a demanar no tinguis ni la vergonya ni la timidesa de titular-lo “el gest correcte”.