22 de març de 2007

2222

Avui, 22M, Màrius Serra publica un interessant article a La Vanguardia partir del número 22. El que havia de ser, en principi, un text sobre noms de comerços coneguts pel número de la seva adreça, al final ha derivat cap a aquests 2 dosos. Tot a partir del Bailén 22, nom d'un local de prostitució de Barcelona. Així que, al final, ha acabat escrivint 2 articles sobre aquest local, un en dia 20 i l'altre en dia 22.
A part de Bailén 22 també cita el 22@, la Llibreria 22 o les galetes 222. Però es queda curt. En aquest mateix bloc ja vaig publicar una entrada dedicada a les 2222 visites que havia tingut Ges Avall. En aquell text justificava haver triat aquest número i no un altre per parlar dels visitants al bloc. Avui, gràcies a Màrius Serra, és hora d'ampliar-ne els motius.
Des de fa molts anys, i mentre estic mirant la televisió a la nit, tinc l'estrany costum de mirar-me el rellotge de l'aparell de vídeo just a les 22:22. Estic parlant de gairebé 22 anys fixant-m’hi. Quan em vaig adonar que això passava gairebé cada dia, ho vaig explicar a la meva família i, de cop, a tots ells, els va començar a passar el mateix.
Poc a poc es va anar convertint en una obsessió. Algú dirà que això fa que estic predisposat a mirar-me el rellotge a aquesta hora. Però no és tan estrany ja que és un moment de transició a la nit. Almenys per mi. Més o menys a aquella hora és quan, després d'haver començat a pair el sopar, em vénen ganes de fer un ressopó i aprofito per mirar l'hora a veure si aviat tocarà anar a dormir.
Però és que, a més, els 2 repetits se m'han aparegut més d'una vegada en moments determinats. Són múltiples els correus electrònics, sms o trucades de telèfon significatives que he rebut a aquesta hora. No els explicaré tots, però sí que posaré exemples més destacats.
Un dels casos més espectaculars el vaig viure passejant per Vic acompanyat per una persona amb qui estava tenint una discussió bastant alterada, cosa poc habitual entre nosaltres. De cop, em vaig fixar en un caixer automàtic que anava alternant l'hora i la data. Doncs bé, en aquell moment eren les 22:22:22 i us asseguro que la discussió va baixar de to. Per cert, us heu fixat que aquesta és l'única hora cap-i-cua del dia en què les tres broques del rellotge estan alineades?
En una altra ocasió vaig parar el cotxe, que feia pocs mesos que havíem comprat, i aquest marcava que ja havíem recorregut 2.222 quilòmetres. Direu, i què? Doncs resulta que acabava d'aparcar-lo per anar a recollir una biòpsia que m'havien fet després d'extreure'm un petit quist a l'entrada de l'estómac. Us podeu imaginar que en aquells moments estava bastant nerviós, però, per sort, no va ser res més que una petita inflamació.
Hi ha més exemples, alguns inexplicables. Però el més enigmàtic el vaig viure el 06 del 06 del 05. Aquell dia teníem programat, per evitar possibles riscos, el part dels nostres bessons. O sigui, un part de 2 nens. Doncs bé, quan es disposaven a pujar-nos a l'habitació em va cridar una infermera per dir-me que ens havien assignat l’habitació 2224. Just en aquell moment la van trucar per telèfon, i jo vaig tornar a l’habitació del costat de les sala de part. 2 minuts més tard va arribar la infermera i em va dir "perdona, us han canviat l'habitació, heu de pujar a la 2222".
Però és que això no acaba aquí, i no m'ho invento. Mentre estava escrivint aquest text, avui, un mes després del 22/02 (per cert, la data en què va néixer la dona que en aquests moments tinc asseguda al meu costat) he mirat un moment la televisió ja que estic assegut al sofà. No, no eren les 22:22, però sí que estaven acabant de passar un espot de la Creu Roja amb un telèfon sobreimprès: 902 2222 92.
D'acord, algú dirà que estic tocat de l'ala, o de totes dues. I segur que més d'un m'argumentarà que m'han passat coses més espectaculars o importants a la vida en altres hores del dia. Per exemple, a les 12:34, a les 06:49 o a les 03:14. També algú pot dir-me com pot ser no hagi tingut mai cap matrícula del cotxe amb un 2222, tot i que un antic Renault Clio hagués tingut un suggerent 2218 (només li faltaven 4 números per arribar als 4 dosos). Però aquells incrèduls que m'escriguin un comentari d’aquí a uns dies quan comprovin que comencen a veure aquests 2222 a totes parts. Ah, i de pas que algú m’expliqui com pot ser que després de llegir aquest text sobre el 2222 dues vegades hagi descobert que el text té exactament 4444 caràcters, amb espais inclosos.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cada vegada que veig un 22.22 se'm dibuixa un somriure a la cara. Al principi em feia quasi por però ara m'agrada i tot que em succeeixi aquesta casualitat... pq no és més que això, no?
Bon dia bruixot!

Anna, La que viu a la comarca número 22 i en té 22!

NuriaVila ha dit...

Sé que has canviat l'hora de publicació del post!! (ens ho vas ensenyar tu") jeje

Eva ha dit...

Enric, potser vaig una mica fora d'hora....Sovint visito el teu bloc (per recomanacions d'un amic) ara feia dies que no hi passava i m'ha agradat poder llegir "2222", tot i que ja n'havia llegit una altre de molt semblant.
Et confesso, que tinc una especial atracció per mirar els rellotges quan marquen les 11.11, el del forn, l'equip de música, el del cotxe,...i totes les variants que poden anar surgint, ara si, sempre en digital!No sé quina va ser la primera vegada que m'hi vaig fixar, només recordo que el meu pare, sovint, m'en feia adonar, com si es tractés d'una herència que algun dia hauria d'agafar. Ara, en alguna ocasió, quan hem tornat a coinicdir els dos i ha marcat la mateixa hora, el meu pare sempre respon amb:- "Mira, la nostra hora".
No sé si dir telepatia, casualitat,...Fins al moment havia pensat que eren "parides" que ningú podia entendre, ara veig que no ...Un plaer veure que a vegades aquestes petites coses són les que ens van pensar en algú o en algun moment!
Et segueixo llegint des de la plana!

Eva