A Torelló, Pescallunes

Aquest és un dels motius de poble que es repeteix a diferents poblacions. A cada població aquest tipus de llegendes s’adapten a la seva geografia i la seva cultura. En el cas de Torelló l’escriptor, fotògraf i cronista del poble, Ramon Vinyeta, l’ha escrit citant, fins i tot, el punt concret del riu on passa la llegenda. Per suposat, aquesta és una versió i si preguntem a altres persones de la població ens trobarem amb una versió diferent. El que passa és que Ramon Vinyeta té aquesta llegenda escrita en el llibre Llegendes de la Vall del Ges, publicat i editat per ell mateix.

La llegenda explica que un torellonenc “potser el moliner de Puigbacó o de Malianta” segons Ramon Vinyeta, tornava pel costat del riu. Era una “vesprada de cel esbatanat i transparent, lluïa una lluna plena, exuberant i pomposa, atractiva com mai, que reflectia perfectament en les aigües encalmades del Gorg del Saule, un xic amunt de les palanques del Ges”. El Ges és el riu que dóna nom a la vall on hi trobem Torelló, al nord de la comarca d’Osona. Precisament és a Torelló on el Ges s’ajunta amb el Ter que després es dirigirà cap a Girona. Així doncs, segons explica Ramon Vinyeta, al noi “se li acudí pensar: Qui sap si la podria haver, la lluna, ara que no em veu ningú...”. Sense pensar-s’ho dues vegades el jove, que Ramon Vinyeta el defineix com a “bon xic jovial i ingenu”, se’n va anar a cercar un cove al molí més proper per tornar llavors al lloc on havia vist la lluna tant calmada sobre l’aigua. Tot seguit “el bon home, freturós i calmós, alhora, es ficà de peus a l’aigua, immergint a poc a poc, el gros cove. Quan l’aigua restà encalmada, feu que la lluna restés dintre el cove, immòbil, perfectament encerclada i, aleshores amb forta embranzida, se l’enduia anlaire; però, la lluna, llesta i escoradissa, tot seguit lluïa novament en el mirall de l’aigua”. El xicot, però, no es va desanimar i va continuar intentant-ho una i altra vegada. I així fins que “un tocatardà, tafaner i burleta, que d’amagat de tal espectacle gaudia, digué a plena veu:”

“- Apa, ‘pescallunes’, no siguis tabalot, deixa’t de fantasies i ves-te’n per feina que al molí t’esperen...”.

I des de llavors als torellonencs se’ls ha conegut com a pescallunes. Segons Ramon Vinyeta equival a dir persona “il·lusionada, ingènua, optimista, benhumorada i sentimental”. Però com en altres casos aquest motiu, que en principi era un malnom, s’ha convertit en pràcticament un gentilici acceptat per la població. I això és així de tal manera que la lluna ha estat un dels símbols del poble, sobretot en el Carnaval de Terra Endins, un dels carnavals més importants de la zona. De la comarca d’Osona segur.

El quadre és de Gabí Boixader i representa uns torellonencs pescant la lluna al riu Ges.