5 de març de 2007

Motius de Poble

Fa uns anys, a finals dels anys noranta, vaig col·laborar en un programa de ràdio de Catalunya Cultura que conduïen els bons amics Montse Tió i Roger Padullés. En aquell programa, Denominació d'Origen, hi tenia un espai que portava per títol "Motius de Poble". D'aquell espai va estar a punt de sortir-ne un llibre, però no vaig trobar mai el temps per tirar-lo endavant. És per això que ara he pensat recuperar part de la informació que tinc i de tant en tant aniré publicant-te alguns d'aquests motius o malnoms de poble. Si tens constància d'alguns d'aquests malnoms o frases fetes i me'ls vols fer arribar, pots trobar les meves dades de contacte en el bloc del currículum. Aquí teniu una introducció del que són aquests motius de poble:
ELS MOTIUS DELS POBLES DE CATALUNYA
A l’inici del segle XXI si algú ens parla de rivalitats entre poblacions se’ns pot fer estrany. Avui sembla que és més propi parlar de rivalitats entre equips de futbol, rivalitat a la feina o rivalitat política, independentment de quin poble sigui cadascun dels rivals. Però la veritat és que antigament els catalans no només tenien picabaralles amb altres nacions, sinó que era molt normal que les disputes fossin entre municipis. Per suposat, l’origen d’aquestes discussions no era altre que voler demostrar que els d’un poble eren millors que els de la seva població veïna. En realitat, encara en petites poblacions hi poden haver algunes disputes serioses. Però en general avui en dia les diputes entre poblacions solen ser per reivindicar capitalitat comarcal, com Vilanova i la Geltrú i Sitges o Sabadell i Terrassa; per demanar segregacions o per disputes festives i/o esportives.
La veritat és que des de temps immemorials s’expliquen verdaderes batalles campals entre habitants de diferents pobles. Era en aquella època en què Catalunya encara era un territori bàsicament rural. I precisament a partir d’aquelles disputes o baralles va aparèixer una manera intel·ligent, i almenys no violenta, de fer la guerra: els malnoms. Normalment es tractava d’aprofitar algun fet desafortunat que hagués pogut passar en algun poble, bàsicament per culpa d’un exemple clar d’irracionalitat, i d’allò fer-ne un malnom que serviria per definir tot el poble. Segurament no hi ha cap poble de Catalunya que un moment o altre de la seva història no hagi tingut un sobrenom, però a hores d’ara hi ha molts pobles que asseguren que no en tenen cap.
Però, a part d’aquests malnoms, els municipis catalans pot ser que se’ls conegui d’una altra manera i no per força el seu origen ha de ser despectiu. Per tant, podem parlar que molts municipis catalans tenen el seu propi nom però també se’ls coneix per un fàstic, malnom, sobrenom, frase feta, en definitiva, un motiu. Hi ha motius que tenen l’origen a l’època dels romans, i ni hi ha inventats o apareguts a la dècada dels 90 del segle XX. N’hi ha que fins i tot elogien un poble, però normalment se’ls han inventat la mateixa gent del poble en qüestió. N’hi ha que agafen l’antic gentilici i n’hi ha que ni tan sols se sap d’on venen. Hi ha pobles que en tenen més d’un i n’hi ha que expliquen més d’una versió del mateix fet. En general, però, es tracta de motius que tenen el seu origen en llegendes molt divertides on solen ser recorrents els elements de la natura, sobretot animals, i també és habitual que tinguin algun contingut de caire religiós. Això sí, normalment amb to burleta.
Aquests motius, en definitiva, serveixen per definir la gent d’un poble d’una manera ràpida i concissa. Per suposat, després ja depèn de la imaginació de cadascú per veure-hi en aquell motiu la verdadera representació de la gent del poble. I també depèn de la bona voluntat de cada ciutadà acceptar amb ressignació el sobrenom amb què se’l coneix per ser d’on és. Hi ha nombrosos exemples de pobles que no només han acceptat aquest motiu, sinó que a hores d’ara se’n senten orgullosos.
En definitiva, aquest recull no és res més que un petit repàs a la història de Catalunya a través de molts dels seus pobles, això sí, amb molt d’humor i molta llegenda.