8 de març de 2007

No és parvulari, és primària


L'ironista (neologisme per definir aquells articulistes que basen els seus textos en la ironia) Iu Forn publica aquest dijous un article titulat "El nivell és de parvulari". Amb un dels seus diàlegs originals, irònics i al mateix temps metàfora d’una realitat massa crua, ens explica que les baralles entre els dos partits majoritaris d’Espanya semblen les que tindrien els nens de parvulari. Aquesta és una comparació, un tòpic, molt habitual per definir uns adults que es comporten com a criatures. Sovint se sol posar la discussió al pati, ell mateix parla del “pati de la llar d’infants”. Així hem sentit més d’una vegada expressions del tipus: “una discussió de pati de guarderia” o quelcom semblant.
Però potser començaria a ser hora de canviar el tòpic i pujar un esglaó en l’escalafó educatiu. Aquells qui tenim nens en edat infantil quedem parats del grau de disciplina dels nens que aconsegueixen mantenir les mestres de parvulari a l’escola. Fa pocs dies vam anar a una tutoria de la nostra filla, que fa P3. Ens va sorprendre el silenci que hi havia a les aules de parvulari i vam pensar que devien ser en algun altre lloc de l’escola. La nostra percepció inicial era equivocada, vam passar per davant de l’altra classe de P3 i tots els nens estaven callats fent un exercici de pintura. El comentari de la meva dona, professora de 1r d’ESO, va ser: “estan més callats que els meus alumnes”. Possiblement a parvulari encara són massa petits per trencar certes disciplines escolars. En canvi, no cal arribar a Secundària per veure com la cosa es desmadra, ja en tenim més exemples a Primària.
Així doncs, què tal si en lloc de dir “el nivell és de parvulari” ho canviem per “el nivell és de primària”? A més, tenint en compte que la reacció d’aquests polítics és primària i sovint, com dimecres al Senat, més pròpia de Primats, potser l’alternativa és més encertada.