19 de març de 2007

Gràcies Jordi(s)

Diumenge Jordi Barbeta i dilluns Jordi Juan, tots dos a La Vanguardia, van denunciar des de la seva columna setmanal la pressió i insult que han rebut per part del govern de Catalunya, concretament del director de l'oficina de Comunicació de la Presidència de la Generalitat, Antonio Bolaño. L'últim paràgraf de Barbeta passarà als annals de la història perdiodística d’aquest país. La frase “Te juro que no voy a parar hasta joderte”, atribuïda pel redactor en cap de política del diari dels Godó a Bolaño, gairebé ja la podríem posar al nivell d’altres clàssics del periodisme i algun dia s’estudiarà a les universitats. De fet, us asseguro que almenys en una facultat aquest article es llegirà i s’estudiarà en profunditat aquesta setmana.
L’ona expansiva del terratrèmol provocat per aquest article, conseqüència de la frase de Bolaño, encara no s’ha aturat. Hem d’agrair als dos periodistes, alts directius del diari, que hagin destapat la caixa dels trons. Com el mateix Barbeta deia al Matí de Catalunya Ràdio aquest mateix dilluns a la tertúlia, ara sobre la taula hi ha un cas concret que s’ha de denunciar i solucionar. El Col·legi de Periodistes no pot restar callat i ha de fer les investigacions necessàries per aclarir per què un representant del govern català vol fer callar un grup de comunicació.
I quan s’hagi aclarit aquesta situació, i ara que s’ha obert la veda, suposo que ningú callarà. En la mateixa tertúlia abans citada s’ha dit, i repetit, i insistit, que aquest no és un cas aïllat. Suposo que començaran a parlar tots i cadascun dels periodistes que una vegada o altra han rebut una trucada, una amenaça, els insults, d’algun membre d’algun organisme públic d’ara o de fa uns anys. Podríem començar per la premsa local i arribar de nou a la premsa generalista. Quan hàgim acabat amb aquest llistat, que apareguin a la llum tots els periodistes que han rebut aquestes mateixes pressions, però per part d’organismes, empreses o institucions privades.
Després de fer el llistat d'insults, se suposa que aniran apareixent les denúncies, una per una, de les pressions rebudes en positiu, o sigui, no a base d’insults sinó a través de subvencions encobertes, dinars i viatges pagats, lots de Nadal, etcètera.
Quan tinguem el repàs acabat, amb un parell de setmanes el tenim fet, parlaran els de l'altre bàndol. No aquells que han pressionat i insultat a periodistes, sinó al revés. També necessitaríem uns dies per fer el llistat de tots aquells cap de premsa, empresaris, polítics, etcètera que han rebut pressions i en ocasions insults per part de periodistes i directius de mitjans perquè no han passat una informació quan ells volien o l’han lliurat a un altre mitjà.
I quan tota la merda la tinguem ben escampada sobre els nostres caps, qui sap si començaran a aparèixer els insults i desqualificacions de caràcter personal. Uf, quin maremàgnum!
O potser no. Potser el que ens passa és que en aquests moments, en calent, ens sembla que la cosa ha de portar conseqüències greus o transcendents i al mateix temps positives per la nostra professió però que a l'hora de la veritat i coneixent com funciona aquest país potser al final tot plegat no deixarà de ser un sisme submarí en un mar mort.

3 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

en Barbeta s'ho havia d'haver callat, perquè ara,com tu dius, sortiràn déu i sa mare dient que a ells tambè els han amenaçat els altres , etc, etc i aixi la gent va perdent cada vegada més la fe en tots plegats, i a votar al final n'hi aniràn tres i l'astróleg. A banda que no si en Barbeta es del tot de fiar.

Anònim ha dit...

Deixa'm que sigi optimista i pensi que tot això portarà conseqüències postives per a la professió. Potser la cosa més positiva és que la caixa dels trons s'ha obert a dos mesos de les municipals i això farà que tots plegats estiguem molt més al cas!
Acabo de veure que el cas Bolanyo té, fins i tot, bloc! bolanyogate.blogspot.com amb links a altres articles que parlen del tema (per cert, també hi ha link cap al teu!).

G. Permanyer

LLuís ha dit...

M'ha agradat molt l'article. Penso que el gran problema del periodisme del segle XXI és al servei que han de fer als poders fàctics i polítics i que de independents cada vegada en queden menys.