14 de març de 2007

3 places reutilitzades

La Guarderia més gran de Catalunya

La Plaça Major de Vic és coneguda sobretot pel seu mercat del dissabte. Encara ara molts pagesos de les contrades baixen el primer dia del cap de setmana a fer-hi algunes compres. S'ha convertit en un reclam turístic que atrau a centenars de persones cada dissabte. Tan famós és aquest mercat que Vic es promociona com "la ciutat de fires i mercats".
Però una altra utilització de la plaça està fent ombra a la tradicional. Quan els paraires han recollit els trastos, els equips de neteja han fet la seva feina i les famílies la migdiada, cada tarda de dissabte la plaça s'omple de desenes i desenes de cotxetes infantils i de criatures jugant-hi. Les activitats preferides són el futbol i la paleontologia. Mentre uns juguen a pilota, els altres excaven la terra amb pales de plàstic a la recerca, qui sap, d'algun tresor amagat. Fins i tot l'ajuntament munta una sorrera en un dels vèrtexs de la plaça quan s'acosta el bon temps, aquest any ja tarden.
Així que aquesta plaça es converteix cada dissabte a la tarda, i en part també els altres dies de la setmana quan els nens ja no són a escola, en la guarderia més gran de Catalunya. Sí, sí, en "guarderia" no en "llar d'infants" o "escola bressol" ja que la majoria de nens campen al seu aire mentre els pares prenen la copa asseguts en alguna de les terrasses dels bars del voltant. Pocs progenitors tenen cura dels seus fills mentre aquests s'embruten de pols i es dediquen a jugar amb les altres criatures. Bé, això de jugar és un dir ja que sovint la cosa acaba en baralles. Les famílies previsores, equipades amb estris d'excavació o pilotes de totes mides, han de patir l'assetjament constant d'aquells nens que els seus pares han deixat de la mà de déu a la plaça sense cap joguina per distreure's i que es dediquen a prendre la dels altres, preferentment la dels nens més petits.
Només quan les baralles pugen de to i algun nen decideix actuar davant d'un intent de furt utilitzant la seva pala com a arma de defensa, apareix el pare o la mare del lladregot i amb unes paraules tendres i amables es dirigeix al seu fill dient-li "tete, això és d'aquest nen, demana-li si t'ho deixa..."
També corre per la plaça alguna criatura aprenent de karateka o judoka i que deu imitar, qui sap, allò que deu veure o viure cada dia a casa. Senzillament gaudeix hostiant els altres nens. Lògicament, el seu pare s'ho mira dissimuladament assegut tranquil·lament a la seva cadira i per dins va pensant: "fot-li fort Joanet, que quan siguis més gran has d'estar preparat per defensar-te en aquest món tan cruel!".
I si a l’Ajuntament no li agrada que es digui que aquesta plaça és una “guarderia” podria convocar unes oposicions per ocupar la plaça de “mestra de Plaça d’infants”, valgui la redundància. Així podria afegir un eslògan de promoció: “Vic, la plaça d’infants més gran de Catalunya”.

El pipican més gran de Catalunya
Més lluny de Vic, a Barcelona, hi tenim dues places molt properes que fan un altre servei molt útil a la nostra societat.
L’il·lustre filòleg Joan Corominas estaria encantat de veure com la plaça que duu el seu nom té com a marc els edificis del CCCB, el MACBA, la FCCB-URL i l’antic teatre de la casa de la Caritat. A més, una vegada a l’any es converteix en el centre neuràlgic del Sónar, el Festival de Músiques Avançades més important del món.
Però, en el dia a dia, aquesta plaça te una finalitat lúdica encara més útil: es tracta del Pipican més gran de Catalunya. Durant tot el dia s’hi passegen tot tipus de gossos amb tot tipus d’amos que han anat expressament fins a una plaça que queda lleugerament amagada darrere els edificis abans citats per dipositiar-hi els seus excrements i els seus pipins (els dels gossos, vull dir). És molt agradable la varietat de sons i lladrucs que transmeten els cans i els seus amos. Crec que el programa Bèsties de TV3 hauria de dedicar-hi un capítol.
Els vianants sense gos que s’hi passegen, han de fer eslàloms per esquivar les deposicions de les bestioles, però qui els mana a posar-se allà a on no els ho demanen? Oi que no entren als altres pipicans de la ciutat per prendre la fresca? Doncs què hi fan en aquest? Si volen anar a alguns dels edificis de la plaça que utilitzin la petita vorera del voltant, que per això hi és.
La plaça més artística del món


I si la plaça Corominas és darrere el Macba, al davant hi trobem la tercera plaça reutilitzada o reciclada: la Plaça dels Àngels. En teoria hauria de ser la plaça més artística de Catalunya, i qui sap d’Espanya, gràcies a tenir el MACBA d'amfitrió. Com en la majoria de museus d’art contemporani del món, hi hauria d’haver en aquesta plaça abans que res llargues cues de gent per entrar al museu i la plaça hauria d’estar plena de paradetes de disseny en què s’hi poguessin comprar entrepans, de disseny, roba, de disseny i postals, de disseny. Encara més si tenim en compte que al davant hi ha el FAd, Foment de les Arts Decoratives. Però aquesta és la teoria, a la pràctica hem descobert que en realitat aquest museu no només és un bon decorat per la plaça sinó que aquesta és la seva principal funció: decorar. I què decora? Doncs un altre art que en lloc de ser a dins de les parets del museu és a fora: l’art del monopatí.
Podeu estar convençuts que l’aposta de Barcelona ha estat guanyadora, la capital de Catalunya ja ha estat reconeguda com la Skate Capital Of The World. Desenes de monopatinadors es dediquen a diari a polir les dures arestes de les voreres i baranes de pedra de davant de l’edifici. Aquesta exhibició diària s’ha convertit en una de les atraccions turístiques més importants de Barcelona.
Estic convençut que si Turisme de Barcelona fes pagar entrada per veure l’espectacle se'n vendrien més que al Museu Picasso o a la Sagrada Família. De fet, seria recomanable que aquest espectacle mundial, del qual ja se’n venen DVD i tot, fos de pagament. Així els skates s’estalviarien les molèsties que els causen tants vianants i turistes despistats que entorpeixen i desconcentren les seves piruetes artístiques. Fins i tot hi ha persones immensament irresponsables que tenen la mala llet d’asseure’s als llocs on els skates fan els seus salts més espectaculars. Algun dia algun monopatí tallarà el coll d’algun turista i encara serà culpa dels artistes de carrer.
Encara hi ha algun d'aquests turistes despistats que té la gosadia de preguntar-te si han traslladat aquí una part del zoo quan veuen tants bípedes peluts fent saltirons i aixecant els braços compulsivament. Es pensen que Barcelona és tan fashion que fins i tot han ensinistrat els micos perquè facin espectacles a l’aire lliure. Va home, va! Si no saben apreciar l’art del carrer que se’n tornin als seus països d’origen.
Per cert, i de pas, si es posessin tanques a la plaça i s’hagués de fer pagar entrada, els skates i l’ajuntament es podrien treure de sobre una colla d’indigents que fan vida a la plaça. No només hi són durant el dia sinó que, a més, també hi dormen durant la nit. A la fotografia apareixen asseguts en un dels llocs preferits dels patinadors, amb una actitud clarament provocadora. Que d’una vegada per totes Barcelona promocioni la plaça dels Àngels com la plaça més artística de Catalunya i, per què no, del món!