5 de març de 2007

Humilitat, curiositat universal i bona escriptura

Josep Maria Huertas Claveria va ser un dels primers professors de Periodisme que vaig tenir. Ens impartia Història dels Mitjans de Comunicació. Recordo com si fos ara que tot i que aquesta era, com el nom indica, una assignatura de repàs històric, en Huertas ens definia com creia que havia de ser un bon periodista. Per ell, citant alhora a Manuel Ibàñez Escofet, un periodista havia de tenir "humilitat, curiositat universal i bona escriptura".
Ell intentava portar-ho a la pràctica. I és que realment era una persona humil, tot i que no era excloent amb un fort caràcter i un alt grau de mala llet quan hi havia situacions que l'indignaven. Era també una persona molt nerviosa, les seves ulleres n'eren testimoni, i inquieta. I com se sol dir, defensor de causes perdudes.
Dissabte a la tarda, 5 mesos després de l'última vegada, em van trucar per anar a treballar l'endemà al Canal 3/24 per a una substitució. Ho vaig comentar a la família, que havien vingut a sopar a casa, i la meva mare em va dir: "a veure si tindràs la mala sort d'haver de redactar la notícia de la mort d'en Huertas" i és que ja se savia que el seu estat era molt greu. Ironies de la vida, o de la mort, l'endemà una de les primeres feines que vaig tenir va ser editar un tall de veu de l'exdegà del CPC Josep Pernau. Vaig triar la frase en què Pernau deia: "de periodista no se'n neix, ni se'n fa, sinó que depèn molt de les persones amb qui treballes, que tens al teu costat. I ell va ser una d'aquestes persones que va ser mestre de molts periodistes joves". Ara molts d'aquests periodistes ja no són tan joves. Mai em va fer de mestre, perquè no vaig tenir la sort de treballar amb ell, però sí que és veritat que dels periodistes que més he après és d'aquells amb qui he pogut compartir hores de feina.
Diumenge, a primera hora de la tarda, tornant de treballar, vaig escoltar a Catalunya Ràdio una entrevista reemesa a Huertas al programa Memòria Selectiva. Va tornar a repetir quines havien de ser les qualitats d'un bon periodista i n'hi va afegir una altra, treball, i de propina "tenir la gràcia dels déus".
El destí ha volgut que Huertas Claveria morís just quan la lluna recuperava la seva esplendor després de l'eclipsi. Avui, segur, hi ha molts amics i familiars que seguiran ombrats per una mort que ha estat prematura. Però el llegat que deixa, després de 40 anys de carrera, és una escletxa de llum enmig de tantes ombres. Sense anar més lluny, l'últim article, pòstum, que publica l'Avui el mateix dia del seu enterrament n'és un exemple. D'aquest Oleguer i Buenafuente em quedo en una frase del final del text: "Potser toca mullar-se, tot i poder caure en el pou de les crítiques dels que prefereixen el banymaria del deixar fer els qui no tenen cap inconvenient a anar enverinant l’ambient social fins a extrems intolerables." Aquesta frase, tot i que la va escriure per parlar de l'Oleguer Presas i l'Andreu Buenafente, també serviria per definir la que va ser la seva manera de ser durant 4 dècades.

1 comentari:

francesc p. ha dit...

se n'ha anat un dels últims periodistes de càrrer, i com diu la cançó, tu l'has de substituir.