26 de març de 2007

No és això companys

Setmanes, o mesos, esperant un gest com el d’Esquerra cap a CiU i quan arriba el moment el fan des d’una calçotada un diumenge al migdia i en boca del vicesecretari. Això és prendre’s seriosament el futur del nostre país? No fotem! Fins i tot a TV3 van estar dubtant de si donar la notícia per venir de qui i d’on venia.
I a sobre després sembla que se’n penedeixin. Com pot ser que dissabte es fes el Consell Nacional del partit i al final no es llegís un comunicat amb aquesta proposta amb tota la cúpula directiva secundant-la? No és estrany que després s’acusi a ERC de tenir problemes amb les formes que, lògicament, fan que es posi en qüestió el fons.
Si darrere de tot plegat només hi ha un suposat rentat d’imatge de cara a les eleccions per desmarcar-se dels altres partits del govern i guanyar terreny a CiU, la veritat és que aquesta manera no sembla la millor. Des d’aquest bloc hem reclamat sobretot a CiU i també a ERC que fessin passos clars, i si podia ser conjunts, cap a la independència del nostre país. Però si quan arriba el moment les coses es fan així, la veritat és que, com em deien avui, aquest partit més aviat sembla un “partit de calçotada”.
Aquest cop Artur Mas ha demostrat més sensatesa que altres vegades i ha dit que si tot plegat va en serio que es plantegi la proposta aquest dimecres al debat de l’Estatut al Parlament de Catalunya, tal i com ha de ser. I res de fer cas a Duran i Lleida quan diu que aquest referèndum seria anticonstitucional i que per això no té sentit plantejar-lo. És clar que no és constitucional, si ho fos ja l’hauríem posat en pràctica temps enrere. Si hem d’esperar que la Constitució Espanyola empari un referèndum d’autodeterminació, ja podem tancar la paradeta.
Ens trobem en un moment important, qui sap si a un pas d'una segona i definitiva transició. Com s'està reclamant des de diferents àmbits no podem deixar passar el que pot ser una oportunitat única i, aquesta vegada sí, històrica.

4 comentaris:

Lluís ha dit...

Com sempre ens quedem amb l'anècdota, la calçotada. El consell Nacional d'ERC va aprovar un punt on es defensava recolçar qualsevol acció que apostés per l'autodeterminació. A part escoltant tota la declaració del Sr.Vendrell queda molt clar el que volia dir. El que ha de fer el pas cap a l'Independentisme és CiU i no ERC. Recordo que ERC va ser l'única força política que va defensar l'Estatut del 30 de setembre. No fotem!!! A part penso que els que entenem la política com a proximitat i de participació és millor fer les declaracions en una Calçotada que no a l'IESE.
Salut.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Lluís, aquest és el problema, que sempre ens quedem en l'anècdota. Si el sr. Vendrell no hagués fet la declaració a on la va fer i li hagués donat un aire institucional, ningú els hauria pogut criticar per l'anècdota. Avui ha vingut a la facultat a fer una xerrada i ha confessat que potser va ser un error, tenint en compte com els tracten els mitjans, no haver calculat millor les formes. Es tracta, precisamet, de no donar carnassa a aquells qui se'ls volen menjar vius.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Estem ben arreglats!

Jordi ha dit...

Levantinos, os pierde la estética!
Ara ens apuntarem a les tesis del Bassas de "la proposta de la calçotada".
Òbviament que les formes són importants, però l'oasi, la congelació nacional de l'stablishment català sempre ens sortirà amb l'estètica. És que nosaltres (no parlo d'ERC) hem de ballar al so de l'oasi????
El què compte és l'estètica, i que sigui ben benestant!!!!
Sí que estem ben arreglats...