El Circ Cric fa crac

Enmig de tanta voràgine informativa farcida de previsions d'allò que podria ser el partit del segle, la manifestació del mil·leni, la cimera històrica, etcètera, gairebé va passar desaparcebuda la notícia de l'aturada de la gira del Circ Cric. A TV3 van reaccionar gairebé 30 hores més tard, exceptuant l'entrevista de la Mònica Terribas a la Nit al Dia.

Quan estem acostumats als grans esdeveniments, que una companyia de circ digui que ha de fer fora a 50 treballadors perquè a cada poble per on passa li exigeixen una normativa diferent fins al límit de no poder-hi actuar, ens sembla una puça en un gos d'atura. I mai més ben dit. La puça d'en Tortell Poltrona, malgrat ser l'animal del món del circ que fa més anys que puja dalt dels escenaris, gairebé trenta, també és la més ignorada. Catalunya té un Premi Nacional de Cultura que no pot sortir al carrer a fer viure algunes de les il·lusions més intenses que han sentit fills i pares perquè en un poble li roben el públic, en un altre li exigeixen que torni més endavant perquè fa poc hi ha passat un altre circ, en un altre li posen limitacions mediambientals, i així fins haver d'aturar les representacions i acomidar la companyia.

Si demà tanca una fàbrica de components de Seat amb 50 treballadors, tothom a córrer a reclamar que els tornin a contractar, a fer manifestacions, vagues i el que calgui perquè es capgiri la situació. En canvi, si la nostra cultura més popular, en el bon sentit de la paraula, ha de plegar veles no passa res, ja tenim una exposició a Nova York o tenim la nostra literatura convidada a Frankfurt.

Sembla que el conseller Tresserres vol posar fil a l'agulla, però que busqui una solució immediata i no ens digui que aquesta és complexa perquè s'han de posar d'acord amb tots els municipis. D'acord, convé una normativa pactada amb tots els pobles, però de manera provisional s'ha de fer els possibles perquè el Premi Nacional de Cultura del 2005 torni immediatament als carrers abans que la puça se'ns mori de pena.