Imagineu-vos una colla de tres amics i un d'ells, posem que es diu Xavier, proposa anar al cinema, concretament a veure l'última pel·lícula de David Lynch, tot i saber que els altres són bàsicament seguidors d'Almodóvar i poca cosa més. Aquests dos es miren l'argument i diuen: "no ens agrada, preferim anar de copes". Oi que sembla clar que hi ha dos amics que es desmarquen de la proposta? Doncs així per què avui tots els mitjans diuen que ERC es desmarca del Govern? Que ERC no forma part del Govern? No podem dir que el PSC i IC es desmarquen de la proposta d'ERC?Però ara suposem que a la colla s'hi afageix un quart amic que, de tant en tant, va amb la colla. Resulta que el fan de David Lynch abans de fer la proposta als altres dos amics ja li ha enviat un sms a aquest quart amic dient-li: "què tal si fem un David Lynch" i aquest li contesta, al moment, "em prens el pèl o què?". No trobaríeu lògic que el seguidor del cineasta nordamericà digués: "m'he quedat sol". Però resulta que el quart amic, que al moment s'havia pensat que això de "fer un David Lynch" era una nova postura sexual, s'adona que en realitat li estan parlant de cinema d'autor. Oi que a ningú se li acudiria dir que "en Xavier ja no té ganes de veure David Lynch"? Així doncs, per què avui alguns mitjans insisteixen en dir que ara ERC torna a canviar d'idea?
Deixem les coses clares d'una punyetera vegada. A en Xavier sempre li ha agradat David Lynch i farà els possibles per veure la seva última pel·lícula. El que passa és que té una oferta 2x1 i no la vol anar a veure sol. ERC sempre ha tingut com a objectiu últim la independència de Catalunya, el que passa és que aquest objectiu només el podrà assolir si rep un suport majoritari. ERC sap que no la pot aconseguir si almenys un dels dos grans partits no hi dóna suport. El problema és que aquest és un tema molt seriós i no es pot frivolitzar. Per això en Xavier Vendrell va cometre un error de comunicació, com ell mateix va reconèixer ahir en una xerrada a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la URL, a l'hora de fer arribar aquesta proposta a CiU.
Esquerra no només no ha canviat d'idea sinó que, a més, ha convertit aquest proposta en allò que reclamàvem ahir des d'aquest bloc: en una proposició parlamentària. Ara esperem que el quart amic, de nom Artur, li quedi clar que la proposta que li va fer en Xavier no era una postura sexual sinó una pel·lícula seriosa, que està en cartellera, d'un cineasta reconegut, arriscat i sovint polèmic que duu el suggerent títol d'"Inland Empire", que podríem traduir per "L'imperi interior". No us vénen ganes d'anar-la a veure?
4 comentaris:
tu ets molt d'ERC, no? ho dic per com de maldestre ets quan intentes colar una trola.
...i per com els justifiques.
Benvolgut Miquel. Gràcies pel teu comentari. És probable que la metàfora no sigui la més encertada, entre d'altres coses perquè no tothom coneix a David Lynch. Però la meva poca destresa l'únic que intenta és mostrar com la majoria de mitjans l'únic que fan és interpretar la realitat en funció dels seus interessos. Ara interessa carregar-se ERC, però tindrien motius i arguments suficients per mostrar altres contradiccions d'altres partits que expressament oculten.
L'última d'en David Lynch. No sé si l'has posat a la metàfora sense haver-la vist, o que realment et va agradar. Sé que en el fons en David Lynch és el de menys a l'article. Però és que justament és la presa de pèl més gran i snob que he vist a la cartellera. En canvi, la independència no em sembla una presa de pèl.
Publica un comentari a l'entrada