20 de febrer del 2007

Progressem sobiranament


Agustí Colomines i Companys escrivia aquest dilluns a l'Avui un altre dels seus articles "dedicat" als il·luminats independentistes titulat "Hi tenim dret, esclar". Dubto que el senyor Colomines llegeixi aquest bloc, però em veig retratat en les seves paraules quan diu: "Més encara, molts dels que llavors van posar el carro davant dels bous, avui tornen a insistir que si el Tribunal Constitucional tomba l'Estatut, gairebé haurem fet bingo, perquè a partir d'aquest moment posarem la directa cap a Montenegro. Angelets!". I és que sóc d'aquests que creu que si el TC ens tomba l'Estatut això ens pot facilitar les coses de cara a la independència del nostre país. Ah, i no entenc aquesta mania per Montenegro, vingui d’on vingui, a mi no se m’hi ha perdut res ni a Montenegro ni a Los Monegros, el que vull és un Estat Català, i prou.
Pel senyor Colomines som només "profetes i il·luminats que escampen la divisió entre el catalanisme". I a continuació, després de paraules i paraules insistint en què l'actual societat civil no té res a dir per aconseguir més autogovern i fent els possibles per dividir encara més el catalanisme, insultant carinyosament, ens dóna una aproximació a la solució: "Més efectiu que certes campanyes és construir una societat civil forta, unida i plural que es dediqui a difondre aquell catalanisme banal, quotidià, popular, que és l'aliment del patriotisme que generen aquells pobles que lluiten per defensar la capacitat de gestionar la vida de les persones i de fer sentir la seva veu com a comunitat nacional". I ja està, aquesta és la solució. Amb noms i cognoms, full de ruta, amb clars passos a seguir, oi?
Si els ideòlegs de la barretina mediàtica tenen tan clar que els independentistes anem a la deriva perquè en lloc de criticar la falta de lideratge no es dediquen a proposar solucions reals. Per què no lideren ells mateixos les ovelles esgarriades? Ell diu que demanar el dret a decidir és "pensar-se que només proclamant-lo a crits s'hi arribarà per art de màgia." Com si les seves paraules no fossin crits a l’aire.
Em sap greu seguir sent un profeta il·luminat que escampa la divisió entre el catalanisme, però crec que la campanya que han engegat Sobirania i Progrés i la Plataforma pel dret a Decidir és una iniciativa concreta i no un somni impracticable. Es tracta de fer una recollida de firmes perquè el poble català pugui referendar el dret a l’autodeterminació que el propi Parlament de Catalunya ha reconegut. Però és que aquesta campanya no ha de ser, ni serà, només per recollir firmes, sinó per explicar que aquesta és l’única solució viable per aconseguir ser un poble normal. I si aquesta no és un aproposta concreta, un full de ruta, si us plau, que me n'indiquin una de més factible.
No entenc aquesta mania de la barretina mediàtica de carregar-se tot allò que no tingui el suport de CiU al darrere. Li he sentit a dir a Duran i Lleida que no té sentit fer un referèndum que no es pot guanyar. I jo li diria que, per aquesta regla de tres, encara té menys sentit tornar-se a presentar a les eleccions si després de guanyar-les dues legislatures seguides són incapaços de governar. No fotem, home! No podria ser que, per una vegada, fossin ells els que estan equivocats? Si CiU i ERC demanessin la independència de Catalunya, i fessin els possibles per convèncer-nos de les millores que suposaria aconseguir-la, no hi hauria possibilitats de guanyar el referèndum? Puc estar d'acord en què aquestes plataformes no són majoritàries, però i si ens donéssiu un cop de mà a aconseguir-ho?
Sí, potser visc en un núvol i estic somniant despert. Si és així, que d’una vegada per totes em despertin del somni amb un full de ruta més real i realista que el que proposen les dues plataformes abans citades. Ah, i si realment desperto del somni, no m’ho tingueu en compte que sóc de Torelló i ja se sap que també se’ns coneix com els “pescallunes”.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens tota la raó. Aquest Colomines ja cansa de tan llegir-lo i sentir-lo sempre amb la mateixa cançoneta. Aquest em sembla que va ser un dels promotors del col·lectiu que va donar soport a l'Estatut, oi? Amb això ja paga.

Anònim ha dit...

En Colomines va ser professor meu de doctorat, quan encara tenia temps per doctorar-me... en fi! Un il.lustre republicà vigatà el va descriure, juntament amb d'altres opinadors, com a "sobiranista trist", d'aquells que són sobiranistes però que tothom qui fa algun pas cap allà el critiquen.
En Colomines, anti-PSC visceral, no sé si del seu temps de bandera roja o pel nacionalisme pujolista, va viure un dels dies més culpidors quan va fer un miting juntament amb els socialistes a favor de l'estatut, una imatge impagable!