Franch kill the Ràdio Ona?

Sap greu ser tan contundent, però l'actual alcalde de Torelló, o si més no l'actual equip de govern, sembla que vulgui matar Ràdio Ona, l'emissora municipal. Encara hi és a temps, però, de salvar-la i tinc l'esperança que la meva sigui una percepció equivocada. Però per culpa de la situació de l'emissora aquests dies hem viscut un agre debat a través de les pàgines del 9 Nou en què Lluís Toneu, regidor d'ICV-Ciutadans del Ges, va respondre amb contundència un sincer article de Rosa Sayós que denunciava la situació de la nostra emissora. La Rosa ja ha contestat, altra vegada encertadament, també amb un article. Per cert, i permeteu-me el parèntesis, el 9 Nou no paga ni un duro per aquests articles, però en canvi sí que li poden fer vendre més diaris. Potser s'ho haurien de fer mirar.

Abans de continuar, i per a aquell qui vulgui saber què és i què hauria de ser Ràdio Ona, pot llegir què en diu Jordi Casals (regidor d'ERC) en el seu bloc. Si no vaig equivocat, aquest text es pot llegir també al Pescallunes (pamflet propagandístic del grup majoritari a l'Ajuntament de Torelló, altrament anomenat butlletí local). Una altra opció és llegir l'excel·lent treball sobre els 50 anys de l'emissora que hi ha penjat al seu web.

Però tornant a la crisi actual, realment les acusacions que fa Rosa Sayós de menyspreu per part de l'Ajuntament envers l'emissora són del tot encertades. Sap greu que s'hagi arribat a una situació en què la denúncia hagi de ser pública, però tot plegat ja passa de mida. Seria massa llarg explicar què està passant dins aquesta emissora i tampoc cal arribar al detall de com s'ha fet la selecció de l'actual director o per què van haver de marxar els anteriors responsables. Però sí que s'haurien de fer algunes reflexions serioses i un debat constructiu.

No fa massa l'alcalde ens va dir, als col·laboradors de l'emissora, que creia en el model de ràdio pública. Potser sí, però creu en el model antic i desfasat actual i voler-lo perpetuar només porta a la seva desaparició. Si realment creu que Torelló es mereix una ràdio que ofereixi un servei públic de qualitat crec que s'hauria de fer un anàlisi més general dels problemes endèmics:

1. L'emissora es troba en els mateixos locals des de l'any 1984. Aquest no seria cap problema si no fos que alguns que a mitjan dels 80 vam entrar-hi per fer-hi els primers passos radiofònics, i que de tant en tant hi tornem a posar els peus, tenim la sensació que el local està pràcticament igual que llavors. Nostàlgia? No, més aviat sensació de deixadesa. Possiblement no caldria un espai més gran, però l'actual segur que no passaria una inspecció de sanitat ni de seguretat de riscos laborals. Per treballar decentment caldria tenir un local decent.
2. Si la tecnologia avança a marxes forçades, la que podem trobar a Ràdio Ona també porta la marxa posada, però la d'enrere. I quan parlem de tecnologia, no vol dir només millors aparells d'alta fidelitat, informàtics o discogràfics. Volem dir també adequar les instal·lacions al que ha de ser una ràdio. Per exemple, a l'estudi principal encara hi ha la porta de fullola; la taula de la comarca que segurament més sorolls emet per antena i a la paret les mateixes oueres de fa 20 anys que, en teoria, serveixen perquè el so no reboti a les parets.
3. Si la publicitat és un pastís, comparació habitual i que també fa Jordi Casals, cada vegada són més mitjans a repartir-se'l. El que no es pot pretendre és fer-nos creure que una emissora municipal ha de viure, actualment, de la publicitat. Cap mitjà amb voluntat de servei públic ha de pretendre ni pot competir amb les empreses privades en l'àmbit de la publicitat. Ha de ser un mitjà bàsicament finançat amb fons públics, però amb la recerca de finançament paral·lel de capital privat.
4. Ara, això no vol dir que no s'hagi de fer un esforç per tenir més publicitat. Però és que una emissora municipal si vol tenir publicitat abans ha de fer ràdio de qualitat i no es pot pretendre fer qualitat si abans no se solucionen els altres problemes de precarietat. En tot cas, seria recomanable arribar a acords amb altres emissores municipals de la comarca per fer una compra conjunta de paquets de publicitat que podria ser beneficiosa per a totes les parts. També es podrien compartir altres mitjans, personal o espais radiofònics amb aquestes emissores que segur que reduirien costos.
5. Una emissora municipal en bona part sobreviu gràcies a la bona voluntat i la col·laboració desinteressada de molta gent. És veritat. Però aquests col·laboradors també necessiten sentir-se estimats i valorats, no només per aquells qui dirigeixen l'emissora. Cal recordar una vegada més la funció social que fa un mitjà com aquest?
6. Si realment és un servei públic i municipal els seus treballadors haurien de tenir unes condicions laborals i salarials semblants a altres treballadors de la funció pública. No s'entén ni el baix sou que cobren els treballadors en plantilla i, encara menys, que aquests hagin de fer més hores que les que marca el seu contracte. Si aquests treballadors fessin les hores que els correspon pel sou que cobren, l'emissora segur que tancaria.
7. L'emissora s'hauria de despolititzar. Això vol dir que, primer de tot, no s'ha de creure que pel fet de ser municipal hagi de ser controlada per l'Ajuntament, ni encara menys del grup majoritari que el sustenta. No dic que això estigui passant, dic que en cap cas aquest ha de ser un criteri a l'hora de gestionar-la. Per evitar-ho, estaria bé que l'emissora tingués un patronat en què hi hagués, a parts iguals, una vessant política i una de professional, que podria estar formada per treballadors i col·laboradors de la ràdio. Aquest patronat hauria de ser el que aprovés els pressupostos i també marqués la línia editorial a seguir. Aquest model ja s'aplica, i de manera molt satisfactòria, a Ràdio Manlleu.

Són 7 propostes per a aquest any 07. Només són uns apunts o idees que, per suposat, es poden discutir i debatre amb calma. No cal dir que, en definitiva, el que cal és un fort impuls econòmic i no anar tapant forats. També sóc conscient que és molt fàcil des de fora fer crítica de l'actual gestió i que és difícil fer quadrar uns pressupostos municipals en què s'han de cobrir tantes necessitats locals, moltes d'elles més importants que l'emissora pública. Tampoc podem obviar que no hi ha hagut mai cap govern municipal anterior que hagi fet una aposta prou seriosa per l'emissora i que la crisi actual és fruit de molts anys de deixadesa. Però tinc la sensació que aquesta vegada Ràdio Ona, o almenys la idea que tenim del que ha de ser una ràdio pública local, està ferida de mort. O és que potser és el que es vol?