No és egoisme

Fa pocs dies uns pares van fer un regal als seus dos fills: un viatge de cap de setmana a Roma. Els germans, noi i noia, estan casats. Ell ja té tres fills, una nena i dos nens bessons, i ella espera el primer, una nena. Però en aquest viatge només hi van anar les dues parelles. La mare que feia el regal, o sigui, l'àvia dels tres nens, es va instal·lar a casa del seu fill i la seva jove amb els bessons, d'un any i mig. Mentrestant, la nena se'n va anar a casa d'unes cosines.

Així que l'àvia, de 55 anys, va haver de fer-se càrrec dels dos xics durant la tarda d'un divendres, tot el dissabte i bona part del diumenge. Tot i que possiblement no l'hauria necessitat, va tenir ajuda en alguns àpats i a l'hora de banyar-los. Segur que van ser tres dies molt intensos i agraïts ja que als avis sempre els agrada poder presumir de néts. Però també és veritat que gaire dies havent de suportar aquell parell de terratrèmols es faria asgotador. Ja ho és per als seus pares, que tenen poc més de trenta anys.

Quan les dues parelles estaven a punt d'agafar l'avió de tornada a casa, van veure en un quiosc l'exclusiva de News of the World sobre la Carmela, la dona que ha estat mare de bessons als 67 anys, i no van poder evitar pensar en la seva mare.

L'endemà van sentir en una tertúlia de ràdio que la decisió de Carmela Bousada havia estat per pur egoisme. Segons aquest argument, la dona abans havia pensat en ella mateixa que en els nens. Però això és mentida, si realment aquesta dona hagués pensat en ella mateixa i només en ella mateixa, no s'hauria atrevit a quedar embarassada als 67 anys i encara menys sabent que hi havia moltes possibilitats de tenir bessons. És més que probable que aquesta dona, tard o d'hora, es penedeixi del que ha fet perquè no podrà suportar la duresa de ser mare a la seva edat.

Però és que si realment hagués estat pensant en ella mateixa i només en ella, o sigui, si realment ho hagués fet per pur egoisme, mai hauria tingut els fills. Tenir fills, estimar-los, criar-los i voler el millor per a ells és una decisió purament egoista. Aquell qui digui que tenir-ne és renunciar a una part d'un mateix s'equivoca. No és renunicar a un mateix sinó multiplicar-se. Els fills són una part dels pares. Aquesta part cada vegada va sent menor i els fills acaben tenint autonomia suficient com per separar-se de la dependència que tenen dels pares, però sempre seran una part, per minúscula que sigui, dels seus pares. Aquesta dona s'haurà de separar dels seus fills, o sigui, es morirà, abans que això hagi passat.

Aquesta dona no és egoista, és insensata i una mostra de l'estupidesa humana que mai trobarem en cap altre espècie animal. Si realment s'estimés a ella mateixa, si realment fos egoista, no hauria estat tan irracional de donar a llum a dos nens que només els veurà acabar el batxillerat si viu més de 85 anys. I no només això, sinó que per més que digui que se'ls estima molt, que no ho hem de dubtar, i que els cuidarà de la millor manera que sàpiga, també ens ho hem de creure, difícilment els podrà donar tot el que es mereixen, i no parlem de béns materials.

D'acord, potser serà una bona mare, encara que sigui durant pocs anys. I també segur que hi ha moltes mares al món que tot i tenir els fills 30 o 40 anys abans que la Carmela tenen cura dels seus fills pitjor del que ho farà ella. Però almenys aquestes mares saben que si s'equivoquen i cometen errors, sempre poden tenir una segona oportunitat. La Carmela no la tindrà i els seus fills tampoc. Ah, i tampoc sabrà mai què és poder regalar un viatge als seus fills de trenta anys mentre ella cuida dels seus néts!