31 de gener de 2007

Una salut de ferro!

A principis d'any vam viure un intens debat a la bloquesfera sobre la salut de la música del nostre país. Tot venia d'un article que Laura Crespo va publicar el dia dels Sants Innocents a les pàgines digitals de La Vanguardia titulat "La mala salud del 'rock català'". Gràcies a la campanya que va iniciar Pere Meroño de Jo també compro música en català, la resposta ha estat més que positiva. Nombrosos blocàires ens hi hem sumat, a la nostra manera, i un servidor ha publicat més d'una entrada que podeu trobar a "Sobre Cultura".
Ara la bona notícia, i diria que una crítica encoberta al text de Laura Crespo, ens arriba del mateix diari on escriu ella, però des de les pàgines de paper. Aquest dilluns vàrem poder llegir una petita crònica de Ramon Súrio sobre la festa del cinquè aniversari de la discogràfica BankRobber titulada "La buena salud del pop catalán". Alguns maliciosos podrien dir que Crespo parla del rock i Súrio del pop. Però tots sabem que al nostre país la música que fan grups com els que menciona Laura Crespo s'acosta més al pop que al rock. En tot cas potser hauríem de parlar del Pop-Rock fet en català.
Cal dir que el text de Súrio acaba amb un matís quan diu que "una velada que sirvió para constatar la buena salud de la que goza el pop (o al menos de cierto pop) catalán". Amb això ens ve a dir que almenys la música que fan els grups de BankRobber (Sanjosex, Mazoni, Guillamino i El Chico) sí que gaudeix de bona salut i que, segurament, hi ha altres formacions que pateixen alguns mals que caldria curar. Amb això hi estem d'acord, ja ho deia en una entrada anterior que la gran revelació de l'últim any han estat precisament aquests grups.
Sigui com sigui, també hem d'estar contents que no només la nostra música tingui bona salut sinó que aquesta també es faci extensible als cronistes i crítics del nostre país.