El PP volia caldo, ara T4 tasses

El PP ha estat el partit que més s'ha encarregat de dinamitar (sí, amb dinamita de la pura) el procés de pau basc. Ha estat la seva resistència feroç a donar el mínim suport al govern espanyol el que ha frenat i molt l'executiu de Rodríguez (Zapatero) a fer passos decidits. De fet, quins passos reals ha fet? I el PP volia que es trenqués el procés de pau i ara s'ha aconseguit el seu objectiu amb un atemptat a Madrid.

Seria molt demagògic dir que el PP se n'alegra que ETA hagi trencat la treva, però segur que es deu fregar les mans pel rèdit polític que en pot arribar a treure si ho administra bé. Ha estat creant el caldo de cultiu per ara aprofitar-se d'aquesta situació. De moment, el PSOE ja ha anunciat que vol tornar a les postures prèvies a la treva, o sigui, al pacte antiterrorista.

Però què passa exactament amb el procés de pau basc? Hi haurà mai pau? Per més que intentéssim saber-ho no en trauríem l'entrellat pel simple fet que no disposem de tota la informació. Ni tan sols la deuen tenir les parts més directament implicades. Però la pau arribarà quan hi hagi llibertat. I la llibertat no ha de ser només sinònim d'absència de la violència d'ETA. La de l'organització basca és la pitjor de les violències perquè és la que més morts ha causat. També és la que ha implicat a més milers de persones que, o bé per ser víctimes indirectes o per ser-ne de potencials, els ha sotmès a una tortura insuportable.

Però no ens podem quedar en l'espectacularitat del conflicte, per més tràgica, condemnable i fastigosa que sigui. Perquè hi ha altres llibertats sotmeses, i algunes des de fa segles. Per què amb tanta facilitat es condemnen dictadures d'altres països, murs de separació, invasions de competències, empresonaments injustos i desmesurats, persecucions polítiques, tortures i altres crims contra la humanitat i, en canvi, no fem el mateix amb el que pateix i ha patit el poble basc? Qui s'ha recordat ara del que van patir gent de la cultura i dels mitjans de comunicació relacionats amb el tancament de l'Egunkaria?

No es tracta de posar cada privació de llibertats al mateix nivell perquè, insisteixo, la pitjor d'elles és la que impedeix viure. Però no posar-les al mateix nivell no vol dir que unes es magnifiquen fins a límits gairebé pornogràfics i d'altres es silenciïn vergonyosament. Els crims no són els mateixos, però de Llibertat només n'hi ha una, o no?