Després dels articles de Carretero s'ha obert un interessant debat a la bloquesfera i també als mitjans convencionals. En una entrada anterior ja hi deia la meva, ara voldria afegir-hi un parell de coses:Hi ha dues tesis oposades: la que diu que ERC s'ha equivocat i la que diu que Carretero s'ha equivocat. Curiosament, els que estan a favor de la segona opció no són només les veus crítiques d'ERC sinó sobretot aquell sector de CiU que té ànim de revenja. Aquests són els que tenen, a les seves mans, l'eina més potent: la barretina mediàtica. Pròpiament no hi ha un mitjà que encapçali aquesta iniciativa sinó una sèrie de periodistes i/o opinadors que col·laboren o treballen en diferents mitjans.
La barretina mediàtica es caracteritza per buscar, i trobar, qualsevol argument per tal de defensar CiU. Si convé posar-se a favor del PP perquè han pactat amb ells, ho fan. Si cal llepar-li el cul a ERC perquè li doni el govern a ells, es fa. Però si les coses no segueixen el camí que volen, tot són pestes d’aquells que fins feia poc eren els reis del mambo. O sigui, la barretina se la posen i se la treuen quan els convé. També els agrada mostrar, cada dos per tres, les incoherències dels progres. No suporten la diferència entre esquerres i dretes, perquè en el fons se senten de dretes i els fa vergonya reconèixer-ho.
I aquí es troba la clau: fan bandera de les suposades incongruències dels altres, però són incapaços de reconèixer la dels seus. Bé, les reconeixen però no les expliquen. Per això Joan Carretero els ha posat en safata carnassa per fer d’una anècdota la categoria. En el fons, es tracta de desacreditar tant com es pugui l'adeversari per benefici propi.
La barretina mediàtica es caracteritza per buscar, i trobar, qualsevol argument per tal de defensar CiU. Si convé posar-se a favor del PP perquè han pactat amb ells, ho fan. Si cal llepar-li el cul a ERC perquè li doni el govern a ells, es fa. Però si les coses no segueixen el camí que volen, tot són pestes d’aquells que fins feia poc eren els reis del mambo. O sigui, la barretina se la posen i se la treuen quan els convé. També els agrada mostrar, cada dos per tres, les incoherències dels progres. No suporten la diferència entre esquerres i dretes, perquè en el fons se senten de dretes i els fa vergonya reconèixer-ho.
I aquí es troba la clau: fan bandera de les suposades incongruències dels altres, però són incapaços de reconèixer la dels seus. Bé, les reconeixen però no les expliquen. Per això Joan Carretero els ha posat en safata carnassa per fer d’una anècdota la categoria. En el fons, es tracta de desacreditar tant com es pugui l'adeversari per benefici propi.
Per això crec que la crítica a ERC és desmesurada. El temps dirà fins a quin punt Esquerra ha fet bona tria, en tots els sentits. Tot i això, continuo pensant que no és incompatible governar de manera seriosa i productiva i, alhora, evidenciar que aquest és un partit que aspira a moltes més cotes d'autogovern. Voler diferenciar una cosa de l'altre en lloc de fer-li guanyar credibilitat pot ser contraproduent ja que no voler inisistir en el fet que ets independentista pot donar la sensació que l'independentisme mai serà creïble.
Fotografia extreta de Confraria Barretinaire.
3 comentaris:
Impecable argumentació.
Vagi per endavant que no sóc de Convergència ni d'Unió CiU, ni socialista... NI GANES......
Però us voldria preguntar:
¿Què ha aconseguit ERC (de positiu per al país... i des d'un prisma sobiranista i d'esquerres) en aquests quasi quatre anys que porta a dintre del Govern de la Generalitat de dalt??
Us avanço la meva resposta: pràcticament RES de diferent que no puguessin haver aconseguit un govern SÒCIOVERGENT (o socialista, o convergent en solitari, o CiU-PSC, o PSC-CiU, sense Esquerra al Govern).
I ara com ara en endavant, va camí del mateix. Del mateix.
Sigui com sigui, si us ve de gust, feu-me avinent les vostres consideracions:
¿Què ha aconseguit ERC (de positiu per al país... i des d'un prisma sobiranista i d'esquerres) en aquests quasi quatre anys que porta a l'interior del Govern de la Generalitat de dalt??
Pregunta bastant clara, crec.
Per cert, un dels pocs que salva la dignitat, per feina, treball seriós i COMPATIBILITZACIÓ dels deures de Govern amb la fidelitat a Esquerra (ja i àdhuc quan estava a dins del Govern... un dels consellers més rigorosos i solvents que hagi tingut darrerament la Generalitat: Joan Carretero; la gent d'ERC pot estar-ne orgullosa i anar amb el cap ben alt tenint en el si del partit, polítics de la seva qualitat i talla ètica).
Molts d'aquests arguments em recorden la votació per l'estatut. El gran argument era que si el PP volia el NO doncs havíem de votar el SÍ. Quan començarem a mirar les coses en si mateixes? Diré més, com en el cas de l'estatut, qui pot tenir-hi més a perdre és el traïdor d'en Mas.
Publica un comentari a l'entrada