29 de gener de 2007

De Juana Chaos com a metàfora

Emès a "No dinarem" de Ràdio Manlleu. 29/01/07

Iñaki de Juana Chaos s’ha convertit en una metàfora del que està passant amb el conflicte basc. Aquest membre d’ETA va complir condemna per uns assassinats i quan estava a punt de sortir de la presó se’l va tornar a condemnar a 12 anys més per uns articles. La justícia sovint, per no dir sempre, interpreta la llei en funció del context. En el moment que va prendre aquesta decisió va interpretar que calia que De Juana no sortís en vida de la presó. Va ser una manera de posicionar-se davant el conflicte basc. Ell, com a protesta, va començar una segona vaga de fam que el pot portar a la mort a curt termini. (veure aquesta entrada anterior).
I per què aquest pres s’ha convertit en una metàfora del que passa amb aquest conflicte? Perquè demostra l’enquistament de les diferents posicions. Per un cantó tenim la mirada de les víctimes, que veuen en ell la figura del botxí a qui cal aniquilar per compensar el dolor que han sofert. Per un altre tenim la justícia que en aquest procés vol ser un actor més del conflicte i que de moment no vol que hi hagi ni la més mínima flexibilitat. Una postura que també defensa el Partit Popular. Per al govern espanyol és una pedra a la sabata, símbol de tot el procés de pau ja que li convé fer un gest amb les víctimes, però també sap que tard o d’hora caldran mesures de distensió cap a l’altra part del conflicte.
Pel que fa a aquesta altra part, o sigui, tot el món nacionalista basc, el pres d’ETA també s’ha convertit un símbol del procés de pau, però en termes diferents. Des de la mirada de l’esquerra abertzale, de Juana Chaos és una màrtir i una víctima de la repressió de l’Estat. I pel nacionalisme basc més moderat, un alleujament de la pena de presó o fins i tot una revisió de la condemna, podria significar un pas endavant per tal de trobar una solució al conflicte.
La pregunta lògica és: a qui beneficiarà la mort d’Iñaki de Juana Chaos? Doncs potser serveix a totes les parts. Per a la part del conflicte més immobilista la seva pot ser una mort que, en certa manera, compensi les víctimes dels atemptats d’ETA. Fins i tot pot ser alleugeridora. I per l’altre bàndol del conflicte li pot donar la cohesió i a l’hora arguments de pressió per treure més rendiment a les possibles negociacions. Finalment, pel govern espanyol pot ser el punt d’inflexió que necessita per reprendre el procés de pau.
Potser és pecar d’ingenuïtat i al final aquesta mort acaba d’enterrar tot el procés. Però la història demostra que en conflictes semblants a aquest hi ha gestos o accions que serveixen per canviar el rumb dels esdeveniments. L’atemptat de Madrid en va ser un exemple i la més que possible mort d’aquest membre d’ETA en pot ser un altre. El que és una llàstima és que no hi hagi manera d’acabar aquest conflicte sense que hi hagi més morts sobre la taula.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si les lleis fossin tot lo justes que haurien de ser, i aquest senyor s'haguessi passat 40 anys a la presó, aquest problema no el tindriem. Totalment d'acord que totes les parts implicades haurien buscat un nou problema que fer-se seu, i per tant estariem al mateix lloc on estem ara, pero el De Juana no hauria d'arriscar la seva vida perque ja sabria que els seus ultims dies els passaria entre reixes.