Diuen que a Catalunya es viu en un oasi. Veient les bestieses que passen a Madrid aquesta definició de Catalunya es queda curta. L'espectacle lamentable que es veu al Congrés de Diputats ni Polònia sap fer-ne una caricatura més exegerada que la realitat. 
A diferència d'Espanya, sembla que només a Catalunya es puguin viure, a vegades, curioses coincidències. En aquest cas els protagonistes són Josep Piqué, president del PP de Catalunya, i Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura. El programa de Catalunya Ràdio Què?... De Què?, que s'emet de dilluns a divendres de 3 a 6 del matí, dedica els últims minuts a descobrir com es desperten alguns personatges que passen per la ràdio entre setmana en altres programes (en el cas que ens pertoca els dos havien estat el dia anterior a L'oracle de Xavier Graset). La Jordina els pregunta què fan quan es lleven, si tenen bon despertar, i coses per l'estil, i els acaba demanant amb quina cançó els agradaria despertar-se, que sonarà fins a les 6. Per cert, habitualment com a molt escolto l'última mitja hora o vint minuts d'aquest programa presentat per Joan Bosch i el que més m'agrada és aquest espai final. Doncs bé, dimarts vam saber com es desperta el Conseller i dijous l'exministre. La coincidència és que tots dos es despertarien amb una cançó dels Rolling Stones. 
La triada per Piqué va ser la clàssica I can't get no Satisfaction, en canvi Joan Manuel Tresserres es va decantar per Salt of the Earth. És una bona manera de començar el dia saber que a vegades hi ha coses que ens diferencien menys del que ens pensem. Bé, algunes diferències sí que les trobaríem. Posats a triar em quedo amb Salt of the Earth, menys escoltada, però més sentida i que, com deia Tresserras quan la va presentar, està dedicada als treballadors. A més, és de les poques cançons del grup en què podem sentir juntes les veus de Keith Richards i Mick Jagger. Us recomano una versió que els Stones van interpretar en concert a Atlantic City el 19 de desembre de 1989 juntament amb Axl Rose i Izzy Stradlin dels Guns'N'Roses i que es pot trobar en un triple CD pirata (podeu veure el vídeo aquí sota). També la podeu escoltar en versió original al disc Beggars Banquet.
2 comentaris:
ay enric, hi han coincicdencies terribles, la meva peli preferida es SED de MAL de Orson Wells i el meu grup favorit els Stones,doncs bé, haig de compartir aquestes preferencies amb en Rodrigo Rato del PP
Francesc, però vaja, no sempre les coincidències són entre persones que ideològicament són distants, no? Tu i jo en som un exemple, hehe!
Publica un comentari a l'entrada