18 de gener de 2007

A estones entesos

Diuen que a Catalunya es viu en un oasi. Veient les bestieses que passen a Madrid aquesta definició de Catalunya es queda curta. L'espectacle lamentable que es veu al Congrés de Diputats ni Polònia sap fer-ne una caricatura més exegerada que la realitat.
A diferència d'Espanya, sembla que només a Catalunya es puguin viure, a vegades, curioses coincidències. En aquest cas els protagonistes són Josep Piqué, president del PP de Catalunya, i Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura. El programa de Catalunya Ràdio Què?... De Què?, que s'emet de dilluns a divendres de 3 a 6 del matí, dedica els últims minuts a descobrir com es desperten alguns personatges que passen per la ràdio entre setmana en altres programes (en el cas que ens pertoca els dos havien estat el dia anterior a L'oracle de Xavier Graset). La Jordina els pregunta què fan quan es lleven, si tenen bon despertar, i coses per l'estil, i els acaba demanant amb quina cançó els agradaria despertar-se, que sonarà fins a les 6. Per cert, habitualment com a molt escolto l'última mitja hora o vint minuts d'aquest programa presentat per Joan Bosch i el que més m'agrada és aquest espai final. Doncs bé, dimarts vam saber com es desperta el Conseller i dijous l'exministre. La coincidència és que tots dos es despertarien amb una cançó dels Rolling Stones.
La triada per Piqué va ser la clàssica I can't get no Satisfaction, en canvi Joan Manuel Tresserres es va decantar per Salt of the Earth. És una bona manera de començar el dia saber que a vegades hi ha coses que ens diferencien menys del que ens pensem. Bé, algunes diferències sí que les trobaríem. Posats a triar em quedo amb Salt of the Earth, menys escoltada, però més sentida i que, com deia Tresserras quan la va presentar, està dedicada als treballadors. A més, és de les poques cançons del grup en què podem sentir juntes les veus de Keith Richards i Mick Jagger. Us recomano una versió que els Stones van interpretar en concert a Atlantic City el 19 de desembre de 1989 juntament amb Axl Rose i Izzy Stradlin dels Guns'N'Roses i que es pot trobar en un triple CD pirata (podeu veure el vídeo aquí sota). També la podeu escoltar en versió original al disc Beggars Banquet.

2 comentaris:

francesc ha dit...

ay enric, hi han coincicdencies terribles, la meva peli preferida es SED de MAL de Orson Wells i el meu grup favorit els Stones,doncs bé, haig de compartir aquestes preferencies amb en Rodrigo Rato del PP

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Francesc, però vaja, no sempre les coincidències són entre persones que ideològicament són distants, no? Tu i jo en som un exemple, hehe!