3 de gener del 2007

Franch kill the Ràdio Ona?

Sap greu ser tan contundent, però l'actual alcalde de Torelló, o si més no l'actual equip de govern, sembla que vulgui matar Ràdio Ona, l'emissora municipal. Encara hi és a temps, però, de salvar-la i tinc l'esperança que la meva sigui una percepció equivocada. Però per culpa de la situació de l'emissora aquests dies hem viscut un agre debat a través de les pàgines del 9 Nou en què Lluís Toneu, regidor d'ICV-Ciutadans del Ges, va respondre amb contundència un sincer article de Rosa Sayós que denunciava la situació de la nostra emissora. La Rosa ja ha contestat, altra vegada encertadament, també amb un article. Per cert, i permeteu-me el parèntesis, el 9 Nou no paga ni un duro per aquests articles, però en canvi sí que li poden fer vendre més diaris. Potser s'ho haurien de fer mirar.
Abans de continuar, i per a aquell qui vulgui saber què és i què hauria de ser Ràdio Ona, pot llegir què en diu Jordi Casals (regidor d'ERC) en el seu bloc. Si no vaig equivocat, aquest text es pot llegir també al Pescallunes (pamflet propagandístic del grup majoritari a l'Ajuntament de Torelló, altrament anomenat butlletí local). Una altra opció és llegir l'excel·lent treball sobre els 50 anys de l'emissora que hi ha penjat al seu web.
Però tornant a la crisi actual, realment les acusacions que fa Rosa Sayós de menyspreu per part de l'Ajuntament envers l'emissora són del tot encertades. Sap greu que s'hagi arribat a una situació en què la denúncia hagi de ser pública, però tot plegat ja passa de mida. Seria massa llarg explicar què està passant dins aquesta emissora i tampoc cal arribar al detall de com s'ha fet la selecció de l'actual director o per què van haver de marxar els anteriors responsables. Però sí que s'haurien de fer algunes reflexions serioses i un debat constructiu.
No fa massa l'alcalde ens va dir, als col·laboradors de l'emissora, que creia en el model de ràdio pública. Potser sí, però creu en el model antic i desfasat actual i voler-lo perpetuar només porta a la seva desaparició. Si realment creu que Torelló es mereix una ràdio que ofereixi un servei públic de qualitat crec que s'hauria de fer un anàlisi més general dels problemes endèmics:
  1. L'emissora es troba en els mateixos locals des de l'any 1984. Aquest no seria cap problema si no fos que alguns que a mitjan dels 80 vam entrar-hi per fer-hi els primers passos radiofònics, i que de tant en tant hi tornem a posar els peus, tenim la sensació que el local està pràcticament igual que llavors. Nostàlgia? No, més aviat sensació de deixadesa. Possiblement no caldria un espai més gran, però l'actual segur que no passaria una inspecció de sanitat ni de seguretat de riscos laborals. Per treballar decentment caldria tenir un local decent.
  2. Si la tecnologia avança a marxes forçades, la que podem trobar a Ràdio Ona també porta la marxa posada, però la d'enrere. I quan parlem de tecnologia, no vol dir només millors aparells d'alta fidelitat, informàtics o discogràfics. Volem dir també adequar les instal·lacions al que ha de ser una ràdio. Per exemple, a l'estudi principal encara hi ha la porta de fullola; la taula de la comarca que segurament més sorolls emet per antena i a la paret les mateixes oueres de fa 20 anys que, en teoria, serveixen perquè el so no reboti a les parets.
  3. Si la publicitat és un pastís, comparació habitual i que també fa Jordi Casals, cada vegada són més mitjans a repartir-se'l. El que no es pot pretendre és fer-nos creure que una emissora municipal ha de viure, actualment, de la publicitat. Cap mitjà amb voluntat de servei públic ha de pretendre ni pot competir amb les empreses privades en l'àmbit de la publicitat. Ha de ser un mitjà bàsicament finançat amb fons públics, però amb la recerca de finançament paral·lel de capital privat.
  4. Ara, això no vol dir que no s'hagi de fer un esforç per tenir més publicitat. Però és que una emissora municipal si vol tenir publicitat abans ha de fer ràdio de qualitat i no es pot pretendre fer qualitat si abans no se solucionen els altres problemes de precarietat. En tot cas, seria recomanable arribar a acords amb altres emissores municipals de la comarca per fer una compra conjunta de paquets de publicitat que podria ser beneficiosa per a totes les parts. També es podrien compartir altres mitjans, personal o espais radiofònics amb aquestes emissores que segur que reduirien costos.
  5. Una emissora municipal en bona part sobreviu gràcies a la bona voluntat i la col·laboració desinteressada de molta gent. És veritat. Però aquests col·laboradors també necessiten sentir-se estimats i valorats, no només per aquells qui dirigeixen l'emissora. Cal recordar una vegada més la funció social que fa un mitjà com aquest?
  6. Si realment és un servei públic i municipal els seus treballadors haurien de tenir unes condicions laborals i salarials semblants a altres treballadors de la funció pública. No s'entén ni el baix sou que cobren els treballadors en plantilla i, encara menys, que aquests hagin de fer més hores que les que marca el seu contracte. Si aquests treballadors fessin les hores que els correspon pel sou que cobren, l'emissora segur que tancaria.
  7. L'emissora s'hauria de despolititzar. Això vol dir que, primer de tot, no s'ha de creure que pel fet de ser municipal hagi de ser controlada per l'Ajuntament, ni encara menys del grup majoritari que el sustenta. No dic que això estigui passant, dic que en cap cas aquest ha de ser un criteri a l'hora de gestionar-la. Per evitar-ho, estaria bé que l'emissora tingués un patronat en què hi hagués, a parts iguals, una vessant política i una de professional, que podria estar formada per treballadors i col·laboradors de la ràdio. Aquest patronat hauria de ser el que aprovés els pressupostos i també marqués la línia editorial a seguir. Aquest model ja s'aplica, i de manera molt satisfactòria, a Ràdio Manlleu.

Són 7 propostes per a aquest any 07. Només són uns apunts o idees que, per suposat, es poden discutir i debatre amb calma. No cal dir que, en definitiva, el que cal és un fort impuls econòmic i no anar tapant forats. També sóc conscient que és molt fàcil des de fora fer crítica de l'actual gestió i que és difícil fer quadrar uns pressupostos municipals en què s'han de cobrir tantes necessitats locals, moltes d'elles més importants que l'emissora pública. Tampoc podem obviar que no hi ha hagut mai cap govern municipal anterior que hagi fet una aposta prou seriosa per l'emissora i que la crisi actual és fruit de molts anys de deixadesa. Però tinc la sensació que aquesta vegada Ràdio Ona, o almenys la idea que tenim del que ha de ser una ràdio pública local, està ferida de mort. O és que potser és el que es vol?

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que el teu post és encertadíssim, potser una mica fort el títol. No crec que els Franch es vulgui carregar l'emissora, però no crec que el projecte de l'emissora sigui prioritària per ell ni pel que sembla és un dels homes forts del seu equip, el Galobardes.
Aquí algú podria dir que s'hi posen més euros aquest any, sobretot amb personal i assumint els ingressos que la publicitat no pot aportar.
Però el model de ràdio Ona no es condueix sols amb més capital, l'emissora té un d'aquells tarannàs tant propis de TOrelló de caire, diguem-ne, popular, cívica, feta per la gent.
La manera de fer de l'equip de govern de Torelló ha topat amb aquesta manera de fer.
Per cert, aposto absolutament per obrir el Patronat a no polítics, gent del sector.
Salutacions.

SFC ha dit...

Hola Enric, sóc estudiant de periodisme i he obert amb un altre company un bloc sobre notícies de la nostra ciutat (Girona). m'agradaria que t'hi passesis algún dia i, si ets tant amable, digues sicerament què en penses.

santfelixconfidencial@hotmail.com

Moltes gràcies

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Hola Jordi. Per això poso un interrogant al títol i ja he matisat que potser no és ell qui ho vol. A més, volia fer un joc de paraules amb la mítica cançó "video kill the radio star". Però com que el "video" no va matar el "radio star" també tinc l'esperança que en Franch realment no vulgui matar Ràdio Ona. Però si després de reunir-se amb nosaltres, després del que ha passat últimament i sabent que no prosperen propostes constructives, em faig la pregunta si el que es vol no és deixar-la morir. I que consti que també matiso que no crec que sigui només culpa d'aquest govern.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Benvinguts, santfelixconfidencial.blogspot.com
Si us sembla bé, esperaré que hagin passat uns dies fins que hàgiu anat publicant al bloc. Ja veureu que hi ha moltes possibilitats de "jugar" amb aquesta eina. De moment, però, us felicito per la iniciativa i us desitjo molt sort!

Anònim ha dit...

Només una curiositat: les oueres no són per insonoritzar (com, en efecte, podria semblar) sinó per evitar que el so reboti d'una paret a l'altra. Coincideixo en que les condicions són (o almenys eren fa uns tres anys quan jo vaig visitar el local) bastant precàries.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Anònim, tens tot la raó, absorbeixen el so. Però suposo que a l'absorbir-lo també deuen insonoritzar una mica, no? Sigui com sigui, gràcies pel matís. Ho canviaré.

Anònim ha dit...

Salut

he estat fent un cibervolt pels fòrums de Torelló resseguint l'"affair" Ràdio Ona. He vingut a parar aquí.

Fa unys anys, vaig col.laborar amb l'emissora municipal fent, amb n'Anna Hernàndez, una torellonenca ara a TV3, un programet anomenat "La Migdiada dels Crancs". Una animalada, si voleu, però jo, com a nouvingut a la vila, em vaig quedar de pedra quan en Gerard López (Gran!) i n'Issac Moreno (Fort!) no és que em diguessin que no, és que no em van posar cap pega.
Dono modest testimoni, doncs, de l'olfacte i el savoir faire dels dos senyors de Ràdio Ona.
Per aquell programa van desfilar músics, polítics, poetes; vam tenir tertúlies incendiàries sobre el Rei, sobre el 23-f, sobre la mundialització, sobre Chomsky, sobre...
Quina altra emissora s'arrisca a aquest punt?
La "professionalitat" del nou director, potser, és precisament el pitjor.
El meu suport a n'Isaac Moreno.
No és una situació justa.
No és agradable veure el poder polític ficant-se tant amb la premsa, perque la premsa local és premsa.
Fa llàstima tot plegat.
Potser per això vaig deixar de votar, vés a saber.
Em fa l'efecte q no respecten res.
Però, ja ho deia el meu avi que era aragonès i una mica massa sincer: "Cap persona decent es dedica a la política. Metges, forners, cuiners, això si..."
L'avi parlava des dels obscurs anys del franquisme.
Jo parlo des de l'ara i aquí.
Perquè doncs aquesta sensació de dejà vu?

Anònim ha dit...

Voleu venir a parlar-ne, a la ràdio mateix? Programa "Koktel kontrainformatiu", cada dilluns, de 10 a 11 del vespre.