Amb el "qüento" de la lletera us demostraré que no és així. A les 9 de la nit els nostres fills se n'han anat a dormir, com pràcticament cada dia. Avui, potser, un pèl més tard. Un cop els nens són a dormir, i quan acabi aquest text, posaré els rellotges de casa una hora abans del que marquen. Un cop hagi acabat, ens posarem a sopar: avui toca pizza. Mentre sopem, mirarem una peli: avui toca DVD. I un cop hàgim acabat le peli, ens mirarem el rellotge i com que el tindrem amb una hora menys, ens direm: "¿I ara ens hem de posar a dormir?" Llavors, bé, llavors diguem que no ens posarem a dormir directament perquè pensarem que és massa aviat. Per tant, ens posarem a dormir una hora més tard del que és habitual.
I demà al matí, a les 8 en punt, com cada dia, els xics es despertaran. Però les 8 ho serà per ells, perquè en realitat els rellotges marcaran les 7. Per tant, si sumem aquesta hora de menys a la que us he comentat abans, en realitat aquesta nit dormirem dues hores menys. I a mi que no m'expliquin més històries per no dormir.
2 comentaris:
aixo de treballar el cap de setmana...
veig que et trastoca força, ehh.... hehe
bona reflexió, si més no! petó!*
elena*
Hi ha una manera de fer-ho en que realment si dorms una hora més.
Fer el canvi el dilluns a les 7 del matí.
Cal però no haver de treballar el cap de setmana.
A reveure,
Publica un comentari a l'entrada