20 d’octubre de 2008

Macarrons amb Verdet

Una de les cançons que més m'agraden de Sanjosex és "Coses meves". Podeu llegir la lletra de la cançó sencera al seu excel·lent web. La cançó diu:

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”
És la cançó que podeu sentir de fons a l'entrada Com faig una entrada nova al bloc. I és que la cançó descriu molt bé aquells moments en què em tanco al despatx, sobretot de nit, i començo a compondre temes per aquest bloc. Són moments en què et sents lliure i deixes volar la imaginació.
I dic que normalment és de nit, perquè és aquell moment en què ja no et queda més feina a fer i perquè la resta de la família ja sol estar dormint. I també ho dic perquè, habitualment, això de dia no passa. O potser sí. Avui m'he pogut quedar a casa fent feina. Ha estat un matí productiu, acabant d'editar uns textos d'un llibre d'homenatge a Josep Maria Huertas Clavería que veurà la llum a principis de l'any 09.
Però també he tingut "el meu moment". Ha sigut l'hora de dinar. Estava sol a casa i m'he reescalfat uns macarrons d'ahir. Els he banyat de formatge de cabra i parmesà i els he posat un minut i mig al microones. M'he assegut a la terrassa de casa a una temperatura ambient de 19,8º. De fons m'he posat l'increible disc del senyor Vallvé i míster Verdet: "L'all ho és tot pels anglesos" de l'Estanislau Verdet. Els veïns em sembla que també han sentit "Dragostea din tei" mentre m'acabava els macarrons.
Ha estat un moment èpic. Íntim. Però a vegades, només a voltes, aquests moments és bonic compartir-los:


8 comentaris:

Roger ha dit...

La teva propera fita en el blog hauria de ser que la boca verda dels Rolling (gairebé vells verds) es mengi uns macarrons gratinats amb formatge amb verdet mentre escoltes en Verdet.

Núria mg ha dit...

Has vist l'última pàgina del llibret del disc de l'Estanislau? En part, m'has escoltat.
Veig que li has agafat afició als vídeos ;)

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Núria! Sí, ho vaig veure i vaig pensar: "serà la Maynou que jo conec?" D'això s'en diu passar als annals de la història de la cultura del nostre país.
Roger! Reptes més difícils he aconseguit!

Estanislau Verdet ha dit...

M'ha encantat el vídeo. si no li sap greu el posaré al blog!

(Hola Núria! Fins divendres)

Pau.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Sr. Verdet, a la seva disposició...

Pau Vallvé ha dit...

Fet!
Ja n'he fet un post!
(cortar y pegar, que no calia dir massa res més, jeje)

Vingui a veure-ho!

Pau Vallvé ha dit...

ai que ho he fet amb el perfil equivocat: és http://estanislau-verdet.blogspot.com

Au! (tosdexoc)

proudemax ha dit...

FANTA STICK

(és a dir, enganxina de refresc)