27 d’octubre de 2008

Elogi (desmesurat) de Saul.cat

Fa unes setmanes El País va publicar un interessant reportatge sobre els rumors a la xarxa. Malgrat discrepar, com no, amb algunes de les seves conclusions, s'hi podia llegir les reflexions d'experts en rumorologia molt interessants. El principal motiu d'aquest reportatge és l'interès que té la Comissió Europea de regular la porqueria informativa que circula per internet, especialment a través dels blocs. La intenció de la Comissió Europea, i també d'altres "especialistes" de la xarxa, és crear una marca de qualitat per tal que el públic sàpiga destriar el gra de la palla.
Des del meu punt de vista, d'inexpert sobre el tema, la intenció és bona. El problema, com sempre, acaba sent el mètode. Tot depèn de quins siguin els criteris que s'utilitzin per destriar els "bons" blocs dels "dolents". ¿Tindrà prou credibilitat un control realitzat per les institucions europees? Sembla difícil que tot els blocaires ho acceptin ja que hi ha una gran desconfiança en les nostres institucions, especialment quan aquestes pretenen posar barreres a la xarxa, dels pocs espais on podem trobar crítiques raonades a les institucions. Dit d'una altra manera, el dubte que es planetja és si darrere aquesta marca de qualitat no hi ha una voluntat de censurar la crítica justificada i argumentada.
Hi ha, també, un altre motiu per dubtar d'aquesta mesura. I és que està basada en la creença que el públic és massa estúpid com per saber distingir la qualitat de la merda. Tinc els meus dubtes que la gent no sàpiga distingir una cosa de l'altra. Potser sí que l'home és l'únic animal que s'entrebanca dues vegades en la mateixa pedra. Però també és veritat que sovint a la tercera va la vençuda i si t'han enredat dues vegades a la xarxa a la tercera ja te n'adonaràs que aquella font no és de fiar.
És per aquest motiu que penso que la xarxa ja s'autorregula. Hi ha tantes fonts a consultar que pots comprovar amb facilitat qui et vol prendre el pèl. És per això que penso que, per exemple, els recents Premis Blocs Catalunya ja és una manera de posar marques de qualitat a la xarxa. Entre els guanyadors hi ha Saül Gordillo pel seu Saul.cat. Precisament el bloc d'en Saül és un dels millors exemples de qualitat a la xarxa. Ja vaig escriure fa temps unes consideracions sobre l'impacte que ha tingut en la xarxa catalana aquest bloc. Però és que el temps no només ens està donant la raó, sinó que ha consolidat el seu bloc com el bloc de referència en l'esfera política catalana.
També és un clar exemple que el bon periodisme de reflexió, d'anàlisi, no només el podem trobar als mitjans clàssics. Aquest és un bloc periodístic. I és que no cal que recordem que el Periodisme és interpretació de la realitat i això és el que fa en Saül. A més, aconsegueix anar a un pas per endavant de molts que volem escriure a la xarxa. Abans que jo hagi tingut temps d'escriure un text sobre, per exemple, els nous cotxes del Parlament de Catalunya ell ja ho ha fet de la millor manera: amb un text ben argumentat i documentat. A més, també fa metaperiodisme, o sigui, crítica argumentada del Periodisme, que li acaba de donar un plus que no tenen els mitjans clàssics.
I no només això, sinó que en Saül també és dels pocs que ha obert el meló del debat ètic de la xarxa. La seva proposta d'un codi ètic no és massa ben vist pels propis blocaires. Però, en canvi, crec que no és mala idea que els codis ètics s'autoimposin des de la xarxa abans que ens vinguin de fora.
En definitiva, que Saül Gordillo no només ens diu quins creu que han de ser els camins que s'han de seguir per tenir una bona qualitat periodística a la xarxa sinó que ell predica amb l'exemple.
(La foto l'he extret del seu Flickr)

5 comentaris:

Josep Comajoan ha dit...

Un exemple de bon comentari periodístic al bloc d'en Saül és el que hi ha fet avui sobre el tema del cotxe oficial de l'Ernest Benach.

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Josep: sí, sí, precisament és l'exemple que cito al final del text!

Anònim ha dit...

ètica...en aquest jovenet ni falta molta d'ètica...ja n'hi ha prou de tants elogis perquè a les seves hores de feina a l'ACN es dedica a fer el bloc amb les fotos i les notícies dels seus treballadors, no gaire ben tractats. PROU

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Benvolguda/t anònima/m,

Ja aviso que l'elogi és desmesurat, ara ètica potser és també no amagar-se darrere l'anonimat per dir allò que penses, no?

Anònim ha dit...

m'hi va la feina i gent com aquesta lamentablement va pujant i no saps a quina altra empresa te la trobaràs. Enric si coincidim en parlem i t'ho explico, tant de bo pogués firmar tranquil