20 d’octubre de 2008

Sense Educòmetre ni Urgències

A finals de l’any 2006 publicava un article a El Ter en què feia un elogi d’una nova eina didàctica impulsada des de Torelló, l’Educòmetre, que es va presentar en públic a bombo i plateret. I a finals de febrer d’aquest any també destacava la valentia de l’alcalde de Torelló per encapçalar la defensa de les urgències de Torelló, tot i criticar-ne les formes: allò que jo en deia el pancartisme oficial per penjar cartells per tot el poble i recollir firmes per demanar que no tanquessin les urgències de nit.
Doncs bé, aquests dos casos que havien tingut un bon inici han acabat fracassant. L’Educòmetre, tal i com vaig escriure en el seu moment són “unes fitxes en un format una mica més gran que un punt de llibre i que s’agrupen per franges d’edat, de 0 a 16 anys. En cada una d’aquestes fitxes s’hi proposa una situació d’hàbits dels infants. Aquests hàbits són els que ha d’adquirir el nen o la nena en la seva corresponent edat. En una cara de la fitxa s’hi presenta la situació i al revers s’hi donen pistes per aconseguir que la criatura tiri endavant aquesta tasca.” Aquestes fitxes s’havien d’haver distribuït progressivament fins a completar totes les edats. ¿Què ha passat? Doncs que les regidoria d’educació ha decidit retirar l’educòmetre i no repartir-lo més perquè es considera que les famílies no l’utilitzen. O sigui, que els pares que ho van començar a utilitzar, per exemple, amb els nens d’entre 0 i 3 anys s’han quedat amb les ganes de fer-ho fins als 16 perquè ja no tindran més fitxes. I si volen un educòmetre sencer han de pagar prop de 25 euros. Només uns quants privilegiats tenen l’Educòmetre sencer. Com a mínim podien haver tingut el detall d’explicar-ne millor els motius i podien haver acabat de distribuir educòmetres entre aquells pares que els volguessin.
L’altre fracàs ha estat la suposada lluita de l’alcalde Franch per defensar les urgències de nit a Torelló. Al final, no només ens hem quedat sense urgències sinó també sense l’alternativa acceptada pel nostre alcalde: l’ambulància medicalitzada. Però l’autèntic fracàs no és que l’ambulància hagi estat més dies absent que present a Torelló. El més trist és que ara el senyor alcalde ja no penja pancartes ni recull firmes i a sobre ataca l’oposició per explicar les coses tal com són. Ha hagut de ser CCOO la que denunciarà la situació de les urgències de nit a Osona. ¿Com pot justificar ara l’alcalde i els partits que li donen suport al govern local que un torellonenc té més possibilitats de morir que un vigatà si pateix un atac de cor a mitjanit?
De fet, no cal que en donin, d’explicacions. Aquells que han d’entendre perquè les coses van com van a Torelló ja en saben els motius.