Fa uns dies Josep Comajoan va encetar un debat a l’osonosfera sobre les urgències mèdiques. El periodista del 9 Nou es preguntava si l’alcalde de Torelló podia liderar la reivindicació dels pobles petits de mantenir les urgències de nit en contra de la decisió de la Conselleria de passar-les totes a Vic. Vaja, un debat sobre les formes, més que sobre el fons.
Deixeu-me anar primer al fons. Aquest estiu passat van operar la nostra filla d’una apendicitis. Abans d’arribar a l’operació vam passar per les urgències de Torelló, les urgències de la Clínica de Vic, les urgències de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona i finalment per les urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En una d’aquestes urgències un metge ens va dir: “en pediatria a Catalunya hi ha tres tipus d’hospitals, els de primera, segona i tercera categoria i si vols ser realment ben atès vés directament als de primera categoria”. I això és el que vàrem acabar fent, després de 10 dies de dolor la nostra filla li van fer el tractament correcte i adequat a l'hospital més preparat. Aquest metge va concretar que a Vic, en termes pediàtrics, tenim hospitals de tercera categoria i el Sagrat Cor seria de segona. Només Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu es consideren hospitals de primera. Això, però, no vol dir que a Torelló o a Vic no hi hagi bons serveis pediatria. Al contrari, hi ha molts bons pediatres. Però especialment en aquells casos que és necessària una intervenció quirúrgica sí que tenim deficiències importants.
Tenint en compte això, les urgències a Vic o Torelló, sobretot per casos greus o molt greus, no són res més que un lloc on s’estableix un primer diagnòstic que no sempre s'encerten perquè no es disposa dels mitjans necessaris. Amb aquests gairebé cinc anys de visites pediàtriques sovintejades a les urgències de nit de Torelló i Vic sovint l’endemà els pediatres han contradit o matisat el diagnòstic i tractament que ens han fet.
Deixeu-me anar primer al fons. Aquest estiu passat van operar la nostra filla d’una apendicitis. Abans d’arribar a l’operació vam passar per les urgències de Torelló, les urgències de la Clínica de Vic, les urgències de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona i finalment per les urgències de l’Hospital de la Vall d’Hebron. En una d’aquestes urgències un metge ens va dir: “en pediatria a Catalunya hi ha tres tipus d’hospitals, els de primera, segona i tercera categoria i si vols ser realment ben atès vés directament als de primera categoria”. I això és el que vàrem acabar fent, després de 10 dies de dolor la nostra filla li van fer el tractament correcte i adequat a l'hospital més preparat. Aquest metge va concretar que a Vic, en termes pediàtrics, tenim hospitals de tercera categoria i el Sagrat Cor seria de segona. Només Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu es consideren hospitals de primera. Això, però, no vol dir que a Torelló o a Vic no hi hagi bons serveis pediatria. Al contrari, hi ha molts bons pediatres. Però especialment en aquells casos que és necessària una intervenció quirúrgica sí que tenim deficiències importants.
Tenint en compte això, les urgències a Vic o Torelló, sobretot per casos greus o molt greus, no són res més que un lloc on s’estableix un primer diagnòstic que no sempre s'encerten perquè no es disposa dels mitjans necessaris. Amb aquests gairebé cinc anys de visites pediàtriques sovintejades a les urgències de nit de Torelló i Vic sovint l’endemà els pediatres han contradit o matisat el diagnòstic i tractament que ens han fet.
Per tant, abans de reivindicar que les urgències es mantinguin a Torelló, potser caldria reivindicar que es millori el servei que s’ofereix. Segur que eliminar el servei nocturn a Torelló només pot empitjorar la situació ja que la massificació comporta una pitjor atenció. El que s’ha de fer, doncs, és augmentar els recursos humans i tècnics de les urgències i això passa per més inversió en els CAP per oferir un millor tracte de proximitat.
Dit això sobre el fons, em sembla molt bé que l’alcalde de Torelló lideri aquesta demanda i, espero, que no només reivindiqui mantenir les urgències sinó exigeixi que aquestes siguin de qualitat. I també em sembla molt bé que utilitzi el pancartisme per fer campanya, com es pot veure en la foto. Si una institució pública utilitza un mètode de reivindicació dels ciutadans per fer reclamacions a una altra institució pública que, a més, és del mateix partit polític dóna legitimitat a tots aquells qui utilitzen aquest mètode. Dit d’una altra manera, si un alcalde penja pancartes i demana firmes perquè li facin cas espero que ell també faci cas a les pancartes i a la recollida de firmes dels ciutadans que li exigeixen coses a ell. Per tant, ara, quan acabi el text, em sembla que vaig a comprar uns llençols o unes cartolines i rotuladors gruixuts. L’Ajuntament em deu un aval que vaig pagar per fer unes obres i que fa quinze dies em van dir que en una setmana em retornarien. Ara em diuen que no me’l tornen perquè tinc un forat al paviment. És clar que hi tinc un forat! Un forat que no puc tapar perquè precisament l'ajuntament ha tardat més de tres setmanes a dir "sí accepto" a la petició que els va arribar perquè ens puguin connectar el gas. També m’obliguen a arrebossar una mitgera que el dia que em van fer la visita de final d’obra no van posar com a condició per donar-nos la llicència de primera ocupació sinó que em van dir que ho fes quan pogués.
Dit això sobre el fons, em sembla molt bé que l’alcalde de Torelló lideri aquesta demanda i, espero, que no només reivindiqui mantenir les urgències sinó exigeixi que aquestes siguin de qualitat. I també em sembla molt bé que utilitzi el pancartisme per fer campanya, com es pot veure en la foto. Si una institució pública utilitza un mètode de reivindicació dels ciutadans per fer reclamacions a una altra institució pública que, a més, és del mateix partit polític dóna legitimitat a tots aquells qui utilitzen aquest mètode. Dit d’una altra manera, si un alcalde penja pancartes i demana firmes perquè li facin cas espero que ell també faci cas a les pancartes i a la recollida de firmes dels ciutadans que li exigeixen coses a ell. Per tant, ara, quan acabi el text, em sembla que vaig a comprar uns llençols o unes cartolines i rotuladors gruixuts. L’Ajuntament em deu un aval que vaig pagar per fer unes obres i que fa quinze dies em van dir que en una setmana em retornarien. Ara em diuen que no me’l tornen perquè tinc un forat al paviment. És clar que hi tinc un forat! Un forat que no puc tapar perquè precisament l'ajuntament ha tardat més de tres setmanes a dir "sí accepto" a la petició que els va arribar perquè ens puguin connectar el gas. També m’obliguen a arrebossar una mitgera que el dia que em van fer la visita de final d’obra no van posar com a condició per donar-nos la llicència de primera ocupació sinó que em van dir que ho fes quan pogués.
I posats a escriure pancartes, potser en podria escriure una sobre l’última revisió cadastral del poble que ja està obligant a algunes famílies del poble a vendre’s el seu patrimoni immobiliari quan es mor algun familiar perquè no poden pagar els impostos d’herència que se’n deriven.
Accepto propostes d’eslògans per a les pancartes.
Accepto propostes d’eslògans per a les pancartes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada