Davant del dubte si existia o no una manera de denominar en català els marits de les presidentes, vaig fer una consulta al Termcat. Després d'uns dies m'han respost de manera molt amable: "Des de la Secretaria de Política Lingüística, encarregada de la fixació del llenguatge protocol·lari i administratiu, ens han confirmat que no existeix en català cap denominació que tradicionalment designi el concepte que ens indiqueu. Ens indiquen que en els casos del Regne Unit, del Pakistan o de l’Índia, en què hi ha hagut una presidenta o cap d’estat femenina, no s’ha encunyat cap denominació per a designar el marit d’aquests càrrecs. Consideren convenient, doncs, esperar que arribi realment el cas i que sorgeixi la necessitat comunicativa per valorar, tenint en compte també les opcions que hagin triat les llengües que ens són més properes, la millor opció des del punt de vista lingüístic."
Així doncs, ara els enviaré un correu proposant la paraula "calçasses" o potser "primer calçasses", a veure què em diuen. Una autoritat en el terreny lingüístic, Màrius Serra, em va respondre a un correu en què li suggeria aquesta opció dient-me que "Calçasses sona divinament".
Després l'absència pràcticament total de propostes, tal i com m'imaginava, (només un anònim em va proposar "ciclista" perquè ell té una bici, però la descarto tenint en compte que Bill Clinton més aviat és aficionat a altres esports, en tot cas, gràcies per la primera i última proposta) dono per començada la campanya per aconseguir que si mai Bill Clinton acaba sent l'espòs de la presidenta se'l conegui com el Calçassses o Primer Calçasses d'Estats Units.
1 comentari:
La veritat, jo a Hillary la veig una dona molt forta i el Bill Clinton em sembla més una senyora de la seva casa que es pren el te a mitja tarda mentre veu els programes del cor. Tot amb una bata rosa i amb bigudins al cap. Jo mantindria el nom de "primera dama". Així es diria Hillary Clinton i la primera dama, Bill, han visitat... Calçasses no està malament, però sona a calces i Bill Clinton ja ha tingut una història de calces, no?
Publica un comentari a l'entrada