9 de febrer de 2008

Rock fet a CAT

Qui tingui per costum anar el diumenge a comprar el diari ja sap que s'ha d'endur el carretó de la compra per carregar les tones de paper que li donen per 2€. Però si, a més, té ganes de finançar el diari també s'emporta un paquet d'espaguetis, un vibrador de butxaca, una antena parabòlica, una roda de recanvi pel cotxe o una banyera d'hidromassatge. Demà, sense anar més lluny, La Vanguardia us pot encolomar la flora i la fauna de mig planeta. Arribarà un moment en què la gent anirà a la llibreria el diumenge per comprar aquests accessoris i hi deixi el diari que ja es llegirà per internet. Per cert, ¿els diaris que tan defensen l'ecologia ja s'han plantejat què significa pel canvi climàtic la quantitat de paper que subministren cada cap de setmana?
Demà és un d'aquells dies en què tres diaris intentaran vendre més diaris amb tres noves promocions musicals: l'Avui, El Periódico i El País. El diari català regala l'edició del 1991 d'El Rock Català 1960-1994, el diari castellà i traduït regala Kind of Magic de la discografia de Queen i el diari espanyol i espanyolista regala un disc de Camarón en la sèrie flamenca. Així que només per 6€ tens una bona dosi de música de qualitat. Però si has de triar una col·lecció per fer, no ho dubtis ni un moment: reserva la del rock català.
Possiblement trobaràs a faltar-hi moltes cançons ¿hi haurà Fils de plata d’Avikultores Modernos, o No hi ha ous a la nevera dels Superàvit, per exemple? Potser n'hi haurà que no t'agradaran gens i potser ho trobes massa car. Però és una ocasió única i cal agrair a l'Avui l'esforç per recopilar en una quinzena de discs algunes de les cançons del nostre Rock durant 14 anys. Una sèrie que ve després d’una altra excel·lent La Nova Cançó també distribuïda pel diari i que, en realitat, són els precedents del Rock dels anys 80 i 90.
És part de la història de la nostra cultura popular que hauria de servir perquè alguns, finalment, es treguin de sobre alguns estereotips. El primer és que la nostra música d’aquesta època la feien només Sau..., Lax’n’Busto, Els Pets i Sangtraït. L’altre, i relacionat amb l’anterior, és aquell que diu que el nostre rock sona tot igual. El primer disc és un exemple de varietat d’estils. Aquests quatre grups ocupen les primeres cançons, però hi ha 14 cançons més i d’alguns d’aquests grups és probable que mai n’hagis sentit a parlar: Nakki, Jaque al rey o Terratrèmol, per posar tres exemples. També ens ha de servir per comprovar, perquè negar-ho, el motiu pel qual alguns grups han sobreviscut i d’altres no.
No fa massa vaig sentir un crític musical dir que, sortosament, la música actual que es fa en català és més innovadora i es diferencia de la que es feia als anys 90. És clar, només faltaria, però el mateix podem dir de la música que es feia i es fa en espanyol, en anglès, en alemany o en tailandès. Les músiques evolucionen al ritme de les noves tendències, de noves influències i, perquè negar-ho, gràcies a l’ajuda que poden rebre externa (vingui d’on vingui, però especialment del públic).
Si avui en dia es fa música excel·lent al nostre país i en català és gràcies, en bona part, a aquests pioners que no ho van tenir gens fàcil per competir amb la potent indústria espanyola i anglosaxona. Per tant, si volem homenatjar aquells valents i, perquè negar-ho, endinsar-nos en una nostàlgia digitalitzada, ara en tenim una bona oportunitat.