El primer què?

Cada vegada són més les dones que ocupen el càrrec de presidenta o primera ministra. Lluny queda aquella pionera Margaret Thatcher. En aquests moments Argentina i Alemanya en són dos exemples destacats i en trobaríem uns quants més. Fins i tot França va estar a punt de tenir una presidenta. Però, per primera vegada, sembla que hi ha possibilitats que una dona acabi sent presidenta dels Estats Units. La veritat és que aquestes primàries nordamericanes són de les més seguides des del nostre país en força temps. I diria que en bona part és precisament per això, perquè una dona està a punt d'ocupar aquest càrrec i perquè, a més, és l'esposa d'un expresident. Bé, aquesta és la meva sensació, però també podria patir un excés de síndrome de Colom.
El dubte que se'm presenta, però, és ¿com li diran els mitjans a l'espòs de la presidenta si aquesta ho acaba sent? Bill Clinton, si no vaig equivocat, se'l pot seguir denominant "senyor president", així com a Catalunya encara diem president Pujol o president Maragall. Però si les dones dels presidents ostenten la distinció de "primera dama", ¿quin és l'equivalent masculí? Si altre cop no em traeix la síndrome de Colom, o sigui, no saber massa res d'abans que tingués certa consciència, diria que els catalans, i també els nordamericans, no tenim una expressió semblant per definir als homes de les presidentes o primeres ministres.
En canvi, aquests dies buscant un equivalent per a un home, he llegit que en castellà en diuen "primer caballero". Semblaria l'opció més raonable. Però, ¿us imagineu dir "el primer cavaller dels Estats Units"? No massa, oi?

De fet, a Catalunya no solem dir "dames i cavallers" sinó més aviat "senyores i senyors". Així que potser una opció seria dir-ne "primer senyor". Segueix sense sonar massa bé. El mateix passa amb "primer ciutadà" o "primer home", per exemple. Potser tot és qüestió d'acostumar-nos-hi, com també ens haurem d'acostumar a veure una dona, si ho acaba fent, presidint la primera potència mundial.

Potser seria hora d'inventar una denominació pròpia per la nostra llengua. Així que obro el meu bloc a suggerències (que suposo que no seran massa). No cal que comenceu per "primer", potser trobeu una sola paraula per definir-lo. Per trencar el gel i, perquè no dir-ho, per provocar una mica, començo el llistat proposant "calçasses" que segons el diccionari és el "marit que es deixa governar per la dona." ¿Oi que no sona tan malament dir "Bill Clinton, el calçasses d'Estats Units"?