Aquests dies de Nadal i Cap d'Any segur que la majoria heu rebut i enviat desenes de missatges de mòbil desitjant Bon Nadal i feliç Any Nou. Això sí, cadascú amb un estil propi.
Alguns es limiten a les mínimes paraules i no passen d’un "Bon Nadal". D’altres s’estenen, dins el que la tecnologia permet, i tendeixen a la poesia farcida de bons desitjos. N’hi ha que tenen més sentit de l’humor i, per exemple, aquest any ja l’han batejat com l’any Bond, per allò del 007. Entre aquests m’hi incloc. També n’hi ha que polititzen el missatge i afegeixen alguna proclama llibertària, també sóc un d'ells.
I cada vegada que sents el sorollet del mòbil anunciant-te un nou missatge, com explicava molt bé un spot de televisió de telefonia mòbil, és com si se t’il·luminés una miqueta el cor veient que algú s’ha recordat de tu. I encara més quan d’algunes d’aquestes persones feia setmanes o mesos que no en sabies res.
Però si ara, passats uns dies d’aquestes dates, ens mirem fredament aquesta situació, no deixem de tenir un cert regust amarg. Per començar, la majoria de missatges que hem rebut formen part d’un enviament massiu a una llista de l’agenda d’un telèfon. El missatger ha redatat un text universal, despersonalitzat, que serveixi per a tots els seus amics, coneguts, saludats i familiars. I quan penses, a més, que algunes de les persones que te l’han enviat potser només es recorden de tu aquests dies i que fa mesos que no et truquen ni per fer el cafè, més aviat et sents una mica desolat.
Però és que quan després reflexiones una mica més i t’adones que tu has fet exactament el mateix, gairebé et poses vermell de vergonya. Has creat un text amb molt bones intencions, però suficientment potable per a tothom de la teva llista de telèfons. I així sense recordar-te de l’amiga que aquest any va perdre el pare, o del cunyat que fa setmanes que no veus, o d’aquell company de feina a qui li deus un favor. I quan a finals de mes t’arriba la factura del mòbil i t’adones que, en realitat, qui hi surt guanyant, i molt, és la teva companyia de telèfons, et dius que mai més ho tornaràs a fer.
De cara el Nadal que ve podries fer dues coses. La primera és mirar-te bé la llista de telèfons i trucar a aquells qui realment vols desitjar-li el millor per aquestes dates i recordar-li que estàs al seu costat pel que faci falta. I, a més, el truques des del telèfon fix, que almenys la trucada ja la tens pagada juntament amb l’ADSL. I si te’n queden per felicitar les festes, doncs personalitzes un a un tots els missatges. Encara que tinguin algunes paraules o frases comunes, almenys posa-hi el nom del receptor. La persona que el rebi potser tindrà la sensació que realment t’has recordat d’ella i que no és un número més en una llistat d’una agenda de telèfons.
Alguns es limiten a les mínimes paraules i no passen d’un "Bon Nadal". D’altres s’estenen, dins el que la tecnologia permet, i tendeixen a la poesia farcida de bons desitjos. N’hi ha que tenen més sentit de l’humor i, per exemple, aquest any ja l’han batejat com l’any Bond, per allò del 007. Entre aquests m’hi incloc. També n’hi ha que polititzen el missatge i afegeixen alguna proclama llibertària, també sóc un d'ells.
I cada vegada que sents el sorollet del mòbil anunciant-te un nou missatge, com explicava molt bé un spot de televisió de telefonia mòbil, és com si se t’il·luminés una miqueta el cor veient que algú s’ha recordat de tu. I encara més quan d’algunes d’aquestes persones feia setmanes o mesos que no en sabies res.
Però si ara, passats uns dies d’aquestes dates, ens mirem fredament aquesta situació, no deixem de tenir un cert regust amarg. Per començar, la majoria de missatges que hem rebut formen part d’un enviament massiu a una llista de l’agenda d’un telèfon. El missatger ha redatat un text universal, despersonalitzat, que serveixi per a tots els seus amics, coneguts, saludats i familiars. I quan penses, a més, que algunes de les persones que te l’han enviat potser només es recorden de tu aquests dies i que fa mesos que no et truquen ni per fer el cafè, més aviat et sents una mica desolat.
Però és que quan després reflexiones una mica més i t’adones que tu has fet exactament el mateix, gairebé et poses vermell de vergonya. Has creat un text amb molt bones intencions, però suficientment potable per a tothom de la teva llista de telèfons. I així sense recordar-te de l’amiga que aquest any va perdre el pare, o del cunyat que fa setmanes que no veus, o d’aquell company de feina a qui li deus un favor. I quan a finals de mes t’arriba la factura del mòbil i t’adones que, en realitat, qui hi surt guanyant, i molt, és la teva companyia de telèfons, et dius que mai més ho tornaràs a fer.
De cara el Nadal que ve podries fer dues coses. La primera és mirar-te bé la llista de telèfons i trucar a aquells qui realment vols desitjar-li el millor per aquestes dates i recordar-li que estàs al seu costat pel que faci falta. I, a més, el truques des del telèfon fix, que almenys la trucada ja la tens pagada juntament amb l’ADSL. I si te’n queden per felicitar les festes, doncs personalitzes un a un tots els missatges. Encara que tinguin algunes paraules o frases comunes, almenys posa-hi el nom del receptor. La persona que el rebi potser tindrà la sensació que realment t’has recordat d’ella i que no és un número més en una llistat d’una agenda de telèfons.
1 comentari:
parcialment d'acord, aquests missatges tipus Sadam Hussein o de l'Alzheimer,son conm a mínim de un més que dubtos bon gust
Publica un comentari a l'entrada