24 de gener del 2007

Adéu mestre Kapuscinski

Avui dimecres dia 24 de gener faré l'última classe d'Introducció al Periodisme a la Facultat de Comunicació Blanquerna d'aquest curs 2006/07. Farem un repàs del curs i intentaré donar pistes per l'examen de febrer (em sembla que és el 31 de gener). Però el destí ha volgut que hagi de començar la classe informant als alumnes que encara no ho sàpiguen, que suposo que no seran pocs, que ahir dimarts va morir Ryszard Kapuscinski.
Fa molts pocs dies vaig passar a aquests mateixos alumnes el discurs que Kaupuscinski va fer com a padrí de la vuitena promoció de la nostra facultat el 18 de juny de 2005. Pocs dies abans, el 15 de juny, també havia rebut el Doctor Honoris Causa per la nostra universitat. Tot plegat formava part d'un dels actes centrals dels 10 anys d'aquesta facultat que es troba al centre de Barcelona.
Vaig tenir la sort de viure de prop la gestació d'aquests actes i el patiment per si el mestre acceptaria o no la nostra invitació. I no només això, sinó que vaig gaudir d'un passeig amb ell des del Palau de la Música fins a un restaurant del Carrer del Carme i després un dinar molt intens. Suposo que avui els diaris aniran plens de la seva biografia i la seva bibliografia, més que recomanable. Jo em quedo amb la imatge d'aquell caminar feixuc, però alhora enèrgic, i una mirada penetrant i cansada, però tendre i seductora.
Avui els meus alumnes tindran allò que en termes acadèmics es diu l'última lliçó del professor. Però jo no sóc ningú per donar lliçons i encara menys quan penso que en el món del periodisme només persones com Kapuscinski tenien dret a alliçonar-nos. Gràcies mestre!
Foto: Julián Martín EFE (setembre 2006, Barcelona)

6 comentaris:

El llegidor pecador ha dit...

Ostres! No ho sabía. M´has deixa´t de pedra. El món li deu molt.

Anònim ha dit...

Ho acabo de llegir fa uns minuts a Vilaweb. Jo vaig descobrir Kapuscinski a la facultat i sempre m'ha fascinat com a mestre. Quan vaig saber que era el padrí de la vuitena promoció, em va saber greu ser de la setena. De fet, fa pocs dies em vaig comprar "Els viatges amb l'Heròdot" sobre les seves primeres experiències en él món del periodisme i encara no l'he acabat.
Sap greu quan persones així marxen. Amb ell, com a mínim, tindrem el record de tot el que ha deixat escrit. Com deia el primer comentari, li devem molt!

Anònim ha dit...

Ho acabo de llegir fa uns minuts a Vilaweb. Jo vaig descobrir Kapuscinski a la facultat i sempre m'ha fascinat com a mestre. Quan vaig saber que era el padrí de la vuitena promoció, em va saber greu ser de la setena. De fet, fa pocs dies em vaig comprar "Els viatges amb l'Heròdot" sobre les seves primeres experiències en él món del periodisme i encara no l'he acabat.
Sap greu quan persones així marxen. Amb ell, com a mínim, tindrem el record de tot el que ha deixat escrit. Com deia el primer comentari, li devem molt!

G.Permanyer

Anònim ha dit...

si noi, quina setmana, primer l'Abbe Pierre i ara en Kapucinsky que era periodista, honest i molt bon descriptor, i escriptor també. No t'enfadis pero ja no hi han periodistes com ell, ni crec n'hi tornin a haver.

salut

Anònim ha dit...

Benvolgut Enric

He donat amb el teu bloc perquè m'hi ha conduït l'amic Saül Gordillo. Només volia felicitar-te pel seu contingut. Et llegiré amb atenció, com sempre

Francesc Santiago

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Gemma, tenia pendent agrair-te que em llegeixis de tant en tant i també els teus comentaris. A veure si ens podem veure aviat!
Francesc P., no em puc enfadar quan jo sóc el primer de dir que mai li arribaré a la sola de la sabata i que hi ha molts periodistes de "prestigi" que estan a anys llum.
Francesc S., ei! Molt content també de saludar-te i de saber de tu. Gràcies pel teu comentari, espero que no sigui l'últim.