ecència de penjar al seu bloc el meu vídeo menjant Macarrons amb Verdet. I dic que és indecent perquè no entenc com a algú li pot interessar un vídeo com aquell.El que sí que sé és que a mi m'agrada l'Estanislau. Bé, m'agrada la música que fa. Però, com ja sabeu, sovint la meva inutilitat periodística no em permet estar a l'alçada de grans cronistes dels nostres temps i no m'atreveixo a escriure una crítica del seu disc. I encara menys quan Sergi Pàmies s'hi va lluir a "Bogavante psicotrópico" o la meva assessora musical, Eli Soriguera, ja en parlava a principis de setebmre.
Malgrat tot, he fet un esforç creatiu i li dedico aquest dibuix. I si tinc un moment, també hi afegiré el que ha fet la emva filla de 5 anys amb uns colors Standler.
2 comentaris:
Com a bona Llamàntol, aprecio el seu art.
Ha captat vostè l'essència de la veritat Llef, el felicito!
Ja li comentaré a l'Estanislau, jejeje
Merci!
Publica un comentari a l'entrada