Per més que ho intento, no li acabo de veure la utilitat al Facebook. Per començar, tinc gairebé 350 amics dels quals potser només en conec una quarta part. I d'aquests que conec potser només sóc realment amic de mitja dotzena. Tampoc no sé ben bé perquè serveix apuntar-se a grups de suport d'accions, persones, institucions, marques, etcètera, que no tindran cap mena de conseqüència. No tinc ni idea què m'aporta veure les fotos de persones que han fet viatges a llocs on jo mai podré o voldré anar. Encara menys entenc perquè la gent ha de saber què faig o deixo de fer en determinats moments, ni què m'importa a mi el que fa la resta de gent. Ignoro perquè em conviden a actes que ja se sap que no podré anar. Algú em podria explicar ¿quina utilitat té xatejar amb gent a qui ja li puc enviar un correu elctrònic, fer-li una trucada o parlar-hi en persona? I, per si no fos poc, encara no sé perquè em dedico a crear grups inútils.
Ara, de tot plegat, el que encara entenc menys és com pot ser que si el Facebook m'és tan inútil, o jo sóc tan inútil amb el Facebook, m'hi segueixo connectant cada dos per tres.
3 comentaris:
Moltes coses de les que et preguntes també me les he preguntat alguna vegada... però al cap d'una estona m'hi torno a connectar!
Et preguntes perquè crees grups inútils? Doncs perquè s'hi uneixi gent com jo i, alhora, es pregunti perquè s'hi uneix si és inútil!
Jo diria que és fer safreig però amb la tecnologia del segle XXI.
Per cert, molt bona la foto!
G.Permanyer
Jo tampoc sé per quina raó m'he apuntat al Facebook. També tinc amics que no conec i el veig molt una pèrdua de temps. Encara no m'ha estat útil. Deixem passar el temps.
Jo m'hi vaig apuntar, vaig estar dues hores davant l'ordinador, vaig tenir tots aquests pensaments i em vaig donar de baixa.
Ara el sol brilla diferent per mi.
Publica un comentari a l'entrada