Soroll mediàtic = porqueria informativa

Quan es feia balanç de l'anterior legislatura una de les expressions que més es va sentir va ser que hi havia hagut molt soroll mediàtic. Aquesta frase, curiosament, sortia sovint de la boca dels propis analistes polítics que, alhora, havien estat els que l'havien potenciat. O és que no és "mediàtic" aquell qui escriu o opina verbalment des dels mèdia? En realitat, doncs, allò que denunciaven no era res més que una definició del que havien fet durant tres anys: provocar soroll mediàtic.

I què és això del soroll mediàtic? No és res més que decidir prioritzar unes informacions per sobre d'unes altres amb una voluntat manifesta d'intoxicar la informació. Es tracta de triar aquells temes més polèmics i elevar-los a la categoria de titular de portada o de tema principal en tertúlies i articles d'opinió. La gràcia de tematitzar aquestes informacions és llençar porqueria sobre uns actors de la realitat en concret. En el cas que ens pertoca, es tractava de carregar contra el Govern de la Generalitat de l'anterior legislatura. Això es fa amb la finalitat d'amagar altres temes que podrien donar una imatge excessivament positiva d'aquest govern. Un soroll que no va ser exclusiu, ni molt menys, d'un sol mitjà i també hauríem d'incloure alguns dels suposadament propers al govern.

Això que va passar en l'anterior legislatura, ja es repeteix en l'actual i La Vanguardia avui en publica un exemple. Aquesta notícia d'aquí al costat apareix avui dimarts i és una mostra d'aquesta intoxicació informativa. La que és la sisena notícia de política i que apareix en la quarta pàgina d'aquesta secció, el diari decideix posar-la en portada. Per suposat, es tracta de potenciar una polèmica que si no sortís en portada possiblement ni se'n parlaria. De la portada a les tertúlies, als articles d'opinió, a les declaracions i contradeclaracions i, qui sap, al debat entre l'opinió pública (futures cartes al lector?).

Això no vol dir que la polèmica no existeixi o que Joan Puigcercós no busqui provocar. Però no es pot negar que La Vanguardia tria posar expressament aquesta informació en portada abans que, per exemple, l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió o la voluntat de CiU de portar el Quart Cinturó al Parlament. D'acord, es pot justificar dient que és una exclusiva del diari i, per suposat, és un criteri que fa a partir d'una línia editorial legítima. Però no deixa de ser una exclusiva buscada per crear un debat sobre un tema menor, gens important i que només intenta erosionar l'actual govern. Tampoc vol dir que no sigui un debat interessant. A mi, personalment, m'interessa molt. No cal dir que també podríem buscar exemples en què diaris contraris als grups de l'oposició busquen intoxicar-los, informativament parlant. I si posem el conflicte basc com a referent, aquí el soroll agafa uns decibels insuportables. Sigui com sigui, i en gairebé cap cas (Salvador Cardús sí que ho fa: llegeix aquest article), quan els analistes polítics fan balanç ens recorden qui genera, potencia i magnifica aquest soroll.

D'acord, els que escrivim als blocs també ens agrada escampar porqueria informativa. O també volem potenciar uns temes i no uns altres. O ens agrada buscar la polèmica. Jo en sóc un exemple. Però ho fem des d'un bloc, no des dels mitjans de comunicació de difusió de masses i tenim la credibiltat que tenim (moltes vegades baixíssima).