Fa un mes l’Agència de Salut Pública de Barcelona va presentar una dada que ha passat una mica desapercebuda. Segons un informe d’aquesta agència, la principal causa de la mortalitat dels barcelonins de 15 a 44 anys és el suïcidi. L’any 2004 en total van ser 54 les persones entre aquestes edats que van decidir treure’s la vida. Això significa que hi va haver un promig d’un suïcidi per setmana dins la que podríem considerar la primera edat. Malgrat tot, aquesta només significa una mica més del 10 per cent de les causes de mort en aquesta franja d’edat. Curiosament, en cap dels altres grups d’edat, de 45 a 74 i de més de 75 anys, el suïcidi no es troba ni entre les 4 primeres causes.
L’augment de suïcidis té una relació directa amb l’increment de les malalties psicològiques. Ja fa uns quants anys que sentim a parlar del bullying, de l’anorèxia o de la bulímia. També sabem que els nostres joves consumeixen més drogues i més alcohol. I tot plegat en una joventut que cada vegada té accés a més coses, però també està més insatisfeta. La dada de Barcelona, desgraciadament, pot ser una mostra d’allò que pot passar cada vegada més entre aquell jovent que pateix greus problemes psicològics. A finals del segle passat el suïcidi ja era la tercera causa de mortalitat dels catalans d’entre 14 i 25 anys.
No farem ara una proposta de solucions perquè aquest sembla un problema que va més enllà d’una simple estadística i que té una arrel més profunda. Però sí que hauria de convertir-se en un objectiu prioritari per part de les institucions i que afecta no només al Departament de Salut sinó també al d’Educació i al d’Acció Social i Ciutadana. Són molt lloables les campanyes en contra del tabac, de l’alcohol, de les drogues, dels accidents de circulació, de la violència de gènere o de la mala alimentació. Però moltes d’aquestes campanyes no fan referència a les causes, sinó a les conseqüències.
Ara que s’acosta Nadal, aquesta dada de Barcelona no hauria de passar desapercebuda. Diuen que durant aquestes dates és quan hi ha més suïcidis. Enmig de tanta excessiva representació de la felicitat, aquells qui tenen depressions encara se senten més desplaçats de la societat. I per a molts d’aquests joves, i no tan joves, no hi ha regals de tió o de reis que acabin amb els seus problemes. És l’altra cara del Nadal que queda amagada i que potser ens és més còmode ignorar.
L’augment de suïcidis té una relació directa amb l’increment de les malalties psicològiques. Ja fa uns quants anys que sentim a parlar del bullying, de l’anorèxia o de la bulímia. També sabem que els nostres joves consumeixen més drogues i més alcohol. I tot plegat en una joventut que cada vegada té accés a més coses, però també està més insatisfeta. La dada de Barcelona, desgraciadament, pot ser una mostra d’allò que pot passar cada vegada més entre aquell jovent que pateix greus problemes psicològics. A finals del segle passat el suïcidi ja era la tercera causa de mortalitat dels catalans d’entre 14 i 25 anys.
No farem ara una proposta de solucions perquè aquest sembla un problema que va més enllà d’una simple estadística i que té una arrel més profunda. Però sí que hauria de convertir-se en un objectiu prioritari per part de les institucions i que afecta no només al Departament de Salut sinó també al d’Educació i al d’Acció Social i Ciutadana. Són molt lloables les campanyes en contra del tabac, de l’alcohol, de les drogues, dels accidents de circulació, de la violència de gènere o de la mala alimentació. Però moltes d’aquestes campanyes no fan referència a les causes, sinó a les conseqüències.
Ara que s’acosta Nadal, aquesta dada de Barcelona no hauria de passar desapercebuda. Diuen que durant aquestes dates és quan hi ha més suïcidis. Enmig de tanta excessiva representació de la felicitat, aquells qui tenen depressions encara se senten més desplaçats de la societat. I per a molts d’aquests joves, i no tan joves, no hi ha regals de tió o de reis que acabin amb els seus problemes. És l’altra cara del Nadal que queda amagada i que potser ens és més còmode ignorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada