21 de desembre de 2006

De llibres

Des que es va saber que Eduard Voltas seria el nou Director de Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat es van encendre els llums d'alerta dins el món llibreter. Tot ve d'un article que Voltas va escriure a l'Avui l'octubre passat. La polèmica ve del fet que l'Abacus apliqui descomptes als seus llibres emparant-se en la normativa de cooperatives, mentre que la llei marca que els llibres han de tenir un preu fix. Com a protesta a aquesta situació, els llibreters van fer un boicot, en el seu moment, a l'editorial que publica els llibres d'Harry Potter. Voltas, en aquest article, es va posicionar a favor d'Abacus i va criticar el Gremi de Llibreters per la protesta.
Ara sembla que la polèmica s'ha reobert quan el president dels editors catalans va preguntar-se si en aquest article l'Eduard Voltas ja marcava el camí a seguir i que el nostre govern podria voler anul·lar el preu fix.
Tant Voltas com els llibreters i els editors tenen una part de la raó, però també s'equivoquen en algunes coses. Voltas té raó quan critica que els llibreters focalitzessin les seves ires en Abacus o l'editorial d'Harry Potter. Els llibreters van buscar possiblement la víctima més propícia, però potser l'equivocada. Ara bé, més d'una veu ha posat en dubte que Abacus funcioni com a una autèntica cooperativa i que sigui realment de les que més defensa els llibres en català. I aquestes són dues de les tesi de Voltas. Aquest últim també deia que els llibreters no s'organitzen per competir amb les grans potències llibreteres, i això no és cert. Si no que es miri la iniciativa de totselsllibres.com. Tampoc sembla que el president dels editors acabi de tenir raó. Un article publicat dos mesos abans que Voltas fos nomenat no vol dir que per força aquesta hagi de ser el camí que seguirà el nou govern. I en aquest mateix bloc ja vàrem elogiar el nomenament del nou Director de Cultura que precisament havia escrit dos altres articles molt recomanables que sí que marquen la que pot ser la política de la conselleria de Cultura.
Voltas, que ha estat editor, hauria de saber com funciona la distribució de llibres i que un dels principals problemes dels llibreters és el sistema de distribució. Les llibreries, setmana rere setmana, són envaïdes de novetats que ells no han demanat, però que els distribuïdors ja els hi han cobrat. Molts d'aquests llibres seran retornats al cap d'unes setmanes o mesos, però els llibreters no cobraran la devolució fins al cap de dos o tres mesos després de retornar-los. O sigui, que bona part del negoci del llibre no està tant en vendre llibres, sinó tenir-los col·locats uns mesos a les llibreries. Diguem que els llibreters el que fan és invertir en les editorials i distribuïdores sense tenir-ne cap més benefici que les vendes que puguin fer i, en canvi, han d'invertir molts diners i hores en uns llibres que saben que mai vendran ni podran vendre. En canvi, quan resulta que les llibreries demanen un llibre que estan convençuts que vendran a cabassos, com un Harry Potter, les distribuïdores no en subministren un número suficient ja que la majoria han anat a parar a llocs com El Corte Inglés o l’FNAC.
Les llibreries petites, que des de fa dècades ofereixen un servei personalitzat, no poden competir amb aquestes empreses que vampiritzen el mercat. L'autèntic protesta dels llibreters hauria de ser retornar automàticament, durant un temps determinat, totes les novetats que vagin rebent. Voltas té raó que els llibreters s'haurien de coordinar encara més per evitar aquesta globalització. Però tampoc és excusa que això passi a tot al món i que és una situació que no es pugui parar. I tampoc és tan fàcil diversificar els productes a vendre, i si no que ho preguntin a algunes llibreries que també són papereries i que es veuen incapaces de poder-ho abastar tot d'una manera decent.
SOBRE EL CATALÀ
Ah, i a sobre apareixen informes o estudis que diuen que els llibreters promocionen poc els llibres en català en els seus aparadors o prestatgeries. No seria més lògic que abans de fer aquest estudi es digués quina és l'edició i distribució de llibres en català i castellà a Catalunya. No tots els llibres que es venen són novel·les i només en aquest gènere podríem dir que hi ha cert equilibri entre les dues llengües, tot i que encara domina el castellà. La principal diferència es troba en els altres llibres, els especialitzats. Informàtica, botànica, psicologia, etcètera, alguns dels llibres temàtics més venuts, són gairebé exclusivament en castellà. Si resulta que la majoria de llibres que arriben a les llibreries són en castellà no és lògic que siguin també els que més apareixen als aparadors? No ens hauríem de preguntar com és que si, per exemple, es publiquen un 80% de llibres en castellà i, en canvi, alguns llibreters tenen als aparadors un 60% dels llibres en aquesta llengua és perquè els nostres llibreters sí que tenen consciència nacional?