3 de desembre de 2006

La misèria és una porca

El capítol de Porca Misèria de dijous passat (dia 30 de novembre) va ser un del millors de la tercera temporada. L’escena d’en Roger i l’Àlex tancats als lavabo del pis de la Natàlia i en Jordi és de la millor televisió que s’ha pogut veure els últims temps. El clímax el vam tenir en el moment en què l’Àlex va haver d’improvisar una excusa davant la cara atònita d’en Jordi i la Natàlia. Una d’aquelles escenes que resumeixen perfectament aquesta sèrie: una barreja de tragèdia i de comèdia. El moment era d’una tensió extrema ja que en Jordi està a punt de descobrir que la Natàlia li és infidel. I això ens provoca l’angoixa que tots hem sentit tantes vegades quan no hem sabut com sortir d’una situació compromesa. Però, al mateix temps, era totalment còmica sobretot a mesura que l’Àlex anava inventant-se una excusa cada vegada més surrealista però també l’única que en Jordí es podia empassar.
Una sèrie, sí, com la vida mateixa. Mostra el què el títol resumeix molt bé: que la vida és una porca misèria. Però el títol també juga amb el doble sentit ja que en realitat la Misèria és una porca, o sigui, que tot es pot mirar des d’un altre punt de vista. Per això aquesta sèrie o t’agrada molt o no t’agrada gens. Només agrada a aquells qui s’hi senten reflectits, que no els molesta i que els serveix per porgar les pròpies misèries. Una sèrie que et demana una reflexió constant sobre els teus propis valors, les teves ideologies i les teves maneres de mirar la realitat. Això sí, ho fa mentre t’entreté i sovint et fa riure. En canvi, no agrada a aquells qui, potser, els molesta veure tant ben reflectida la pròpia misèria. Tampoc agrada als que quan miren la televisió no volen pensar i s’excusen amb un senzill i alhora poc argumentat: “és que no hi passa res!”. Sí que hi passen moltes coses, però no són ni espectaculars ni molt dramàtiques, senzillament són petites però profundes realitats. Aquests prefereixen sèries molt menys profundes, però que tenen trames complicades i amb camins per descobrir carregats d’infidelitats, crims o malalties terminals.
A tot això hi hem d'afegir un seguit d’ingredients que la fan gairebé una obra d’art. La fotografia, l’atrezzo i l’escenificació dels personatges està molt ben pensada. Cada actor es troba en el seu lloc natural i no forçat com passa en la majoria de sèries. La càmera enquadra els protagonistes en plans cada vegada diferents i des de perspectives originals. Tot plegat amb un look que li dona credibilitat o sensació de realisme. Hi hem de sumar uns magnífics actors, brodats, en què destaquen una Laia, un Roger i un Àlex esplèndids! La cirereta és una tria de les músiques excel·lent que també serveix per descobrir magnífics talents del nostre país que tenim massa amagats i que han tingut el bon gust de fer-ne una tria i editar-los en un CD.
Si a sobre hi afegim que està feta i pensada amb una perspectiva nacional, catalana, sense complexes, podem assegurar que aquesta és una de les millors, si no la millor, sèrie que s’han pogut veure mai per televisió.

4 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Noi, no puc estar més d'acord amb tu sobre les virtuts de la sèrie. I el capítol de dijous pasdsat va ser, efectivament, de pura antologia. Brillantíssim. No trobes, però, que tenen la sèrie una mica deixada de la mà de déu... els dijous, suprimint-la cada dos per tres, cada cop amb menys publicitat... Si fos malpensat malpensaria, però com que no ho sóc...
Salut

Enric Xicoy i Comas ha dit...

Hola Joan. Gràcies pel comentari. En teoria, la van canviar al dijous perquè la mirés més gent ja que els dimecres es programaria futbol de la Copa del Rei. Però com que el dijous tenim UEFA de l'Espanyol, poc hi hem guanyat. Sigui com sigui, crec que la direcció de TV3 ha fet una aposta amb Porca Misèria que, per desgràcia, no han fet altres televisions. Esperem que duri i es mantingui!

Jordi ha dit...

És curiós que hi ha gent que me l'ha criticada per està massa ... polititzada! mare de déu.
estic absolutament d'acord amb el que has escrit.
És una sèrie dual, que la vius a la tele i, alhora, dins el teu cap.

colometa ha dit...

Menos mal q la Natalia va posar 'els seus homes'al vàter pq si els arriba a posar a l'armari no hagués vist la comèdica escena en que l'Àlex comença a fregar-se les cremetes de la Natalia per la cara..
En serio, si, és una bona serie però jo tampoc diria q precisament aquesta escena marca els moments aquells en que no saps com surtir-te'n d'una situació compromesa. Tampoc crec que, si jo sóc infidel a la meva parella i aquesta arriba a casa, no deixaré l'altre al vàter, a sobre, amb el meu millor amic! Tot plegat una mica difícil de creure..
Però q sí, q amb tot lo que dius de la serie tens rao, ehhhhh?