21 de desembre de 2006

I tens ajuda?

La mare i els tres nens estaven comprant a la carnisseria. Ell acabava d'arribar de treballar i va entrar-hi. Li va fer un petó a ella i un a la nena i als dos nens. Mentre estava pels xics, de fons va sentir una conversa entre la mare i una altra clienta:
- I tens ajuda?
- Sí, una dona ve cada dia a casa per portar els dos petits a la guarderia.
Per què la dona va preguntar "tens ajuda" i no "teniu ajuda"? O potser esperava com a resposta: "sí, ell (assenyalant el pare) m'ajuda molt".
En canvi a ell, curiosament, quan el veuen comprant a la carnisseria o al forn de pa sense la mare no li demanen mai si té ajuda. Com a molt li pregunten "són tots teus?", com si algun dels nens el tingués prestat. Aquesta família, a casa, tots s'ajuden a tots o ningú ajuda a ningú. Senzillament cadascú fa la feina que li correspon. La dona que suposadament ajuda no és que ajudi, és que té unes tasques assignades i se li paga per aquesta feina que, tot sigui dit, la fa de meravella. Cada matí vesteix els dos xics, els porta a cole i després torna a la casa per netejar-la o planxar la roba. I els pares es distribueixen altres feines. La mare s'encarrega de tenir a punt la roba dels nens i gairebé cada dia porta la nena gran a cole. El pare, en canvi, majoritàriament els va a buscar a la tarda.
Els vespres són més complicats. Mentre un banya els nens, l'altre els hi prepara el sopar. O mentre un dóna el menjar a la gran, l'altre porta els petits a dormir. I si el dia que s'ha d'anar al metge només hi pot anar el pare amb els tres nens, hi va. I si un vespre la mare ha de fer tota la feina perquè el pare té una reunió de feina, la fa.
La mare controla millor el dia a dia de la casa i segurament molts dies acaba treballant-hi més que el pare. Això segur que s'hauria de millorar. Però no es tracta d'ajudar més o menys, es tracta, senzillament, de buscar un equilibri que sovint no és fàcil aconseguir.