8 de desembre de 2006

Independència al 2014

En Quim Colominas, company de feina, publicava ahir dijous una interessant columna a Món de l’Avui sobre la possible independència del Quebec. En aquesta es ve a dir que el reconeixement per part del Parlament Federal de Canadà que el Quebec és una nació pot ser una arma que es giri en contra dels interessos independentistes ja que “sabem que en aquells casos en què des de les institucions de l'Estat s'ofega les nacions minoritàries, augmenta la voluntat d'independència. Per contra, com més respectuós et presentes respecte a la pluralitat nacional, més augmenta la sensació d'acomodació de la diversitat dins de l'Estat.” I acaba afirmant que espera que després del proper referèndum el Quebec aconsegueixi la independència: “Esperem que el tercer sigui el definitiu. Mentrestant, a Catalunya els suposats independentistes no només no fixen data per al primer referèndum sinó que renuncien a polítiques identitàries.”
Estic totalment d’acord amb ell que quant més rebem les nacions sense Estat més ganes tenim de ser independents. És per això que ja he dit en un post anterior que desitjo que el Tribunal Constitucional declari l’Estatut català anticonstitucional.
Però el que em sorprèn és la part final d'aquest article. Del text es desprèn clarament que en Quim s’alegraria que el Quebec fos independent i, alhora, critica els “suposats” independentistes catalans per no fixar-ne una data. D’acord, ja l'entenem, amb aquestes paraules vol criticar en Carod per haver dit que des del govern no farà proclames independentistes. Però la pregunta que em faig és: si "suposadament" no ho fan des d’ERC, per què no proposen una data aquells qui també se suposa que són independentistes dins de CiU? O és que aquests “autèntics” independentistes només ho són per reclamar la independència del Quebec? Si realment emprenya que els dirigent d'ERC que estan al govern abandonin les polítiques identitàries, per què no les fa aquest partit que es proclama nacionalista? Potser ja seria hora que CiU, obertament, deixés de fer la puta i la Ramoneta i es decantés per l’independentisme que, suposadament, proclamen les JNC o per l’autonomisme ben recompensat que propugna Unió. Estaria bé, lògicament, que triés la pimera opció. Però no ho farà perquè l’ambigüitat de CiU és el que li dóna vots.
La següent pregunta que em faig és: segur que no hi ha una data al cap dels independentistes? Som molts que ens hem posat entre cella i cella el 2014 com una bon any per aconseguir-ho. En lloc de criticar tant l'independentisme des del suposat nacionalisme, no seria més lògic sumar esforços per aconseguir convocar un referèndum per l'autodeterminació 300 anys després del 1714? Hem d'esperar que això ho facin els partits, o ens hem de moure des d'allò que denominem la societat civil?
A mi tampoc m'agrada no sentir proclames independentistes des del govern català. Però és lògic que ara no se'n facin si no hi ha una majoria parlamentària independentista. El dia que al Parlament hi hagi un 51% de diputats que demanin la independència de Catalunya potser les coses començaran a canviar. Però això, de moment, i sobretot gràcies a CiU, és impossible!

2 comentaris:

LLuís ha dit...

Un article molt encertat. Sempre me demanat quin és l'objectiu final dels que es diuen nacionalistes o sobiranistes. Penso que Catalunya com a Nació que és l'única manera d'exercir com a tal és tenir un Estat pròpi i per tant ser independent. I aconseguir-ho no només és feina dels polítics sino que la part més important la té la societat civil. Si els catalans i catalanes ho volen es podrà aconseguir. Seria una data magnífica el 2014 però si pot ser abans millor. Demano humilment als que s'autoanomenen nacionalistes i sobiranistes que es defineixin d'una vegada per totes quin és el seu objectiu final per Catalunya. Per cert Unió ja s'ha definit no independentista, però no ha deixat clar que vol per Catalunya com a nació.

Jordi ha dit...

En Carod t'ha fet cas!